divendres, de juliol 03, 2009

Episodi IV. Una nova esperança

He estat uns dies voltant per Europa. L'Europa de veritat (França, Alemanya i Àustria) i l'Europa de pandereta (Itàlia i Suïssa).
No es deixin enlluernar pels diners del senyor Florentino Pérez. No s'espantin si sembla que Txiki es mou menys que els ulls d'Spiderman*.

CR7s, Kakás, Benzemás i l'ara molt lleig Ribery (que aquest, no disimulem, sí que fa mal).

Arreu d'Europa només he vist samarretes del Barça. Moltes. Moltíssimes. A cabassos.

Les ciutats eren blaugrana.

També he vist un autocar ple de gitanos rumanesos aturant-se en una àrea de servei de Montpellier camí de Catalunya i baixar traient-se els mocs i mirant dins dels vehicles amb ulls cobdiciosos. He vist magribins que baixaven cap al Marroc i descansaven tranquil·lament tancant les portes dels cotxes i mirar-los amb recel, igual que francesos, italians o catalans. Feia temps que no veia gent tant unida, de veritat.








*Copyright sr. Q.

1 comentari:

bule ha dit...

Li podria dir al segënt autobús de romanesos que no cal que vinguin, que aquí ja no n'hi caben més i que a Callejeros no els queden més cintes per grabar gitanos