diumenge, d’agost 09, 2009

3


La magnífica primera imatge que surt a google si cerques Ronya Mortis. Amb això queda tot dit.


Ronya Mortis ha fet tres anys aquesta setmana. Va néixer en ple agost, quan moren tots els blogs, arran d'una conversa amb el senyor Brillant. De fet, els primers passos d'aquest blog seguien l'esqueix de l'enyorat L'odi empordanès no caduca.

De fet, havia intentat crear alguns anys abans sense éxit perquè no me'n sortia amb el disseny de la pàgina. Es deia El Zombie Alegre i tenia un sol post (en anglès, crec recordar) sobre la meva experiència vital amb Eric Moussambani. Crec que deu haver desaparegut, perquè no el trobo en cap cercador.

L'únic meme que he fet, el de les samarretes.


Però deixem-nos de remembrances i anem al tall: el rànquing de coses que la gent vol llegir d'aquest puestu!

Les persones més buscades
Sí, tots pensem en com de bona és presentant.

La number one en la llista dels més buscats. No ens enganyem, tots voldríem que Carmen Alcayde fos una pornostar. Té el cos i les habilitats. Segur que també té la possibilitat. Quins extranys designis impedeixen que dugui a terme la seva veritable vocació? que la impulsa a seguir fent programes vestida?

Durant molt temps, Fernanda Moruno de Castellbisbal va estar en primera posició de visites. Avui la seva estrella sembla caiguda, però segueix en els nostres cors.


2. manuel torreiglesias

Un altre de la collita del 2007, que pel que es veu va ser l'any més prolífic del blog. Lamentablement només vaig dedicar-li un post ple de videos de l'APM que van petar-se a la setmana següent. El post ha quedat camacurt i tristoi, però segueix tenint un inexplicable éxit de públic. Ara seria carn de facebook.

Un blog per a totes les sensibilitats.

3. dertycia

Un mite. Però només per comparar-lo amb Pluto, de las colinas tienen ojos. Era la darrera esperança per guanyar una lliga que l'equip va meréixer perdre.

Artistes convidats de primera categoria. Ara, vés a saber de quin tipus de categoria.


4. la toia jackson

Té collons que la germana de l'extraterrestre finat es digui Latoya però tothom entri buscant La Toia. A qui es trobaran? A Giovanni Dossantos, el bluf més gran del club blaugrana des de Ciric i Babangida.

5. joan espin

Un altre de la primera época. Un impacte cranial de primera. Està en aquesta llista perquè surt a l'Arucitys, i els noms es corresponen a les cerques dels darrers mesos. Vaig fer una descripció bastant malèvola d'ell en el seu moment, i més tard em vaig acollonir i vaig matisar-la. Tot i així, segueix sense caure'm bé.


6. lise charmel

Sóc de la religió Lisecharmelista del Próxim Advent. Les divinitats les col·loquem en marquesines d'autobusos a finals de primavera. Beneïdes siguin!



7. jordi hurtado

Com que Jordi Hurtado ja presentava concursos a la tele quan el big bang, és normal que aparegui en aquesta llista, ni que sigui per acumulació.

8. sonia arenas

Només hi ha una referència a aquesta cosa en tota la historia del blog, i només de forma tangencial. Això sí, s'ha de reconéixer que tinc bon gust seleccionant fotografies.

El primer fotomuntatge. Encara m'agrada.

9. casper van dien

Un altre dels primers posts, una crítica psicotrònica de les que feia al principi, aquesta sobre Dràcula 3000. Crec que va ser la primera vegada en que vaig veure en què s'havia de convertir el Ronya Mortis.

El futbol, sempre present. Bé, en el cas de Guddy no molt.

10. ana obregon

El dia que vaig tunejar l'anita com un zombie no era capaç de veure que amb el temps ella acabaria superant-me en despropòsits estètics.



La frase més recurrent

Melanie Olivares fumando

Des que vaig escriure la ressenya de l'obra de teatre de cap d'any, no ha passat dia en que algun internauta nicotinofílic no hagi entrat al Ronya buscant l'actriu amb una cigarreta entre els llavis.
Un misteri que, certament, no entenc.

Salva a la Pantoja, salva al mundo. El muntatge és meu, però les il·lustracions emprades no. Tot i així, em consta que va circular un mail amb la foto.

La curiositat

"Josep Cuní" gay

Que no sigui això.

El que més em crida l'atenció és la necessitat de recalcar amb les cometes que es tracta de "Josep Cuní". No sigui cas que topi amb la pàgina de Manel Cuní, un gay de la Cofradia de Sant Josep, per exemple.

La pàgina més vista

Renegada

Tres anys després, el post més vist (que no llegit) és de la primera setmana vida del blog. Una entrevista en que Celia Blanco es quedava a gust parlant de les maldats del món del porno i destapant-se com a literata. Si bé és trist que tres anys després cap altre post no hagi tingut més visites, la pregunta és: qué ha fet Celia Blanco després d'allò?
Val. Sé la resposta, però no hi havia càmeres per enregistrar-ho. Què ha fet públicament?


La literatura, omnipresent.


En aquest temps, hi ha hagut de tot: crítiques de cinema, de teatre, de llibres, tonteries, videos estúpids, reflexions lingüístiques, moments seriosos... Alguns dels meus favorits, tot i que em quedo curt:


En recordeu algun? Hi ha res que volgueu rescatar de la memòria? Algun post menyspreable que mereixi ser exhumat? Com hi vau arribar?

Gràcies a tots vostès per seguir alimentant l'ego de l'autor d'aquest blog!

8 comentaris:

Lo Gené ha dit...

Blog de referència dins de l'entranyable però vomitiu, ridícul i absurd univers de la blogosfera catalana.

Quan el vaig descobrir, juntament amb molts d'altres encara en actiu, a finals del 2006, va ser l'empenta que necessitava per encetar el meu (que data de febrer del 2007, en ple apocalipsi estudiantil).

I encara que la producció blogger hagi descendit notablement durant els últims mesos, aquest és encara el segon blog que visito cada dia, després del meu.

Lo Gené ha dit...

Quina ensabonada.

SM ha dit...

Feliç aniversari i tot això...

albert ha dit...

Vostè és molt bo, enhorabona i endavant!

Per cert, si busco racodc al Google, la primera imatge és la que il·lustra aquest post. Sembla que tinc algun problema, no?

Pare Bukkàkez ha dit...

L'enhorabona, Doc.
Jo vaig arribar a la blogosfera catalana a través del blog d'en Berto, que em portà a can Guionista Brillant i d'allí m'extengué a molts dels seus links, que ja passaren a ser imprescindibles. Entre ells, vostè.

No sé si és actual o d'un post antic seu, però ara l'he vist per primer cop i he de dir que m'encanta el poemari d'en Batista.

Modgi ha dit...

Vostè és un referent, sr. moriarty.

Albhert ha dit...

Per molts anys, sr. moriarty, el seguiré llegint per aquests mons de mentida.

Mery ha dit...

Felicidades!! A cumplir muchos más;)