dimecres, d’octubre 07, 2009

Ronda naval sota la boira, de Pere Calders

Desconeixedor de la vessant novel·lística de Calders, tenia moltes ganes de clavar-li queixalada a la reedició que ha fet La Magrana de Ronda naval sota la boira (1966).

I m'ha sorprès.

Principalment, perquè no és el que m'esperava. Estava acostumat a històries estranyes o realitats paral·leles, i trobar-me de cop amb la història d'un naufragi esbojarrat, a mig camí entre els germans Marx i el Titanic de James Cameron ha resultat, com a mínim, desconcertant.

El Panoràmic, un vaixell de luxe, es troba atrapat en un remolí inmens i sota una boira constant. Els passatgers no només es resignaran sinó que faran vida normal, sota l'estricta disciplina del capità Maurici, un home de mar genèticament predestinat al naufragi, peti qui peti.

Per a construir la novel·la, Calders obre set capítols amb un reguitzell de personatges que van i venen capritxosament, que moren i reviuen i es discuteixen per banalitats o per pensaments d'allò més profunds. Hi ha jueus i nobles, jovencells amb molta energia i tripulació de bragueta ràpida, la nòvia ninfòmana del protagonista i un impagable hipnotitzador que acapara cada escena on surt (i del qual fins i tot l'autor ens diu que el treuria de la novel·la perquè li sembla un personatge antipàtic).

Després de cada capítol, un comentari per part de l'escriptor, que no és més que un pobre home a qui han entabanat per explicar la història del protagonista, un viatger cornut del transatlàntic. Aquí Calders gaudeix de valent jugant amb el lector, obrint portes ocultes en la narració o donant versions alternatives a la història que ell mateix ha narrat. En alguns comentaris hi ha certa divagació filosofodesbarrada, però molts d'altres són divertimentos llaminers que trenquen el concepte unitari d'una novel·la. L'estira cap a una banda i cap a l'altra, interactua amb el lector, l'adreça a peus de pàgina que no expliquen res...



Impressiona el domini de l'idioma per part de Calders. La meticulositat en el llenguatge, la cura en emprar la paraula adeqüada a cada moment, malgrat que això a vegades (sobretot en el cas dels diàlegs) pugui restar-li versemblança en favor de la musicalitat de l'escriptura.

El ritme, però, és desigual, amb constants altibaixos, per causa que hi ha parts més aconseguides i d'altres en que la història llangueix llastrada per aquests diàlegs forçats. La part dels conflictes amb l'hipnotitzador o la tossuderia del capità són d'allò més divertides. Fins i tot quan es dediquen a assajar amb l'orquestra de bord les peces que sonaran durant el naufragi, la novel·la arrenca somriures. O el constant joc de banyes que es porta la nòvia del protagonista, una història tan subtil com omnipresent. N'hi ha algunes que semblen haver quedat antigues, encara que no sabria explicar ben bé per què.

Estic content d'haver saldat aquest deute amb Pere Calders. M'ha deixat un bon reguts de boca, la Ronda naval sota la boira. Una novel·la que, permanentment, em feia la impressió d'estar llegint en un blanc i negre, com si hagués d'aparèixer Groucho renegant en un camarot.

PS. La imatge final de la novel·la és d'un magnetisme esborronador.

5 comentaris:

pH ha dit...

Jo vaig tenir la sort de trobar, potser el darrer exemplar d'aquesta novel.la, al fons d'un miserable magatzem dela Editorial Selecta. D'això ja fa uns anyets (potser més 25 o 30). Potser l'hauré de tornar a llegir, doncs aleshores em va fascinar i espero que ara ho torni a fer.
Gràcies per recordar-m'ho, em faig gran i vaig perdent la memòria :-((

ie komori ha dit...

pH: després van fer una edició de la MOLC... d'aquelles de després del número 100 que eren semiimpossibles de trobar però que eren obres contemporànies interessants (com l'enorme Míster Evasió.)

A mi em va decebre una mica comparada amb els seus contes... potser l'hauria de tornar a llegir ^^

ie komori ha dit...

pH: després van fer una edició de la MOLC... d'aquelles de després del número 100 que eren semiimpossibles de trobar però que eren obres contemporànies interessants (com l'enorme Míster Evasió.)

A mi em va decebre una mica comparada amb els seus contes... potser l'hauria de tornar a llegir ^^

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

Dels escriptors catalans és un crack

Lo Gené ha dit...

Jo tinc la edició de la MOLC (número 101) de 1999.

Tenia catorze o quinze anys, quan la vaig llegir per primera vegada. No em va agradar. Cinc anys després, vaig rellegir "Ronda naval sota la boira", i la vaig gaudir prou. Ara mateix la tinc aquí al costat i em disposo a rellegir-la per tercera vegada, i em penso... que m'agradarà molt, aquest tipus d'obres milloren amb els anys (del lector, és clar).