dimecres, d’octubre 21, 2009

What if... Cristianisme alternatiu

El pare era fuster i el nen va seguir la tradició familiar.

Després de superar el tràngol que va suposar néixer en un estable superpoblat de mirons, de que el criés una dona que assegurava que era verge i de passar-se gran part de la joventut agregant amics i admiradors al facebook de Qumran, Jesús de Natzaret va decidir fer-se autònom i muntar una cristalleria.

Total, que fa dos mil anys que InstaCrist va vent en popa, i ha anat obrint sucursals des d'aquell petit despatx que tenien al Vaticà (i que els va remodelar Hermanos Miguel Ángel).
L'empresa ha sobreviscut primer a persecucions d'auditors romans per més tard endegar unes OPAs agressives que van durar tota l'edat mitjana i van tenir el màxim esplendor quan va iniciar aquella campanya de revolucionari màrqueting viral anomenada Inquisició.

En els darrers temps, InstaCrist, tot i haver perdut influència i haver vist augmentar la seva competència (MahoMirrors), segueix operant arreu del món.

InstaCrist, vidres i miralls, fa miracles.

6 comentaris:

Mister Pozart ha dit...

Molt bo. A l'hora de parlar de la competencia actual he trobat a faltar alguna referencia a l'empresa anterior.

Josep ha dit...

Apòcrif i post-modern. Perquè la fusteria, en temps d'IKEA, és el súmmum de la post-post-post-modernitat.

pH ha dit...

I si se'm permet l'expressió, jo hi afegiria : InstaCrist. És la hòstia!!!

Modgi ha dit...

al final serà veritat que déu és a tot arreu...

Senyor Merdevalista ha dit...

Llàstima que els Monty Python (menys, òbviament, Mr. Chapman) ja no estiguin per molts "trotes", que si no segur que li agafaven la idea.

Albert B. i R. ha dit...

Deu ser un intent d'apropar-nos la religió al poble...