dimarts, de novembre 24, 2009

De l'ovació i la psicologia inversa

Aplaudeixin Samuel Eto'o aquesta nit. S'ho mereix. Inflin el seu ego. Durant cinc anys, s'ha guanyat aquest moment, no ho hem d'oblidar.
Però no deixin d'aplaudir-lo i animar-lo durant tot el partit.
Tothom sap que quan Samuel Eto'o s'obsessiona en marcar no rasca bola i, a més, contagia de mal humor el seu equip. És un fet. Quants pitxitxis no ha perdut per aquesta dèria golejadora?


És per això que, cada cop que Eto'o agafi la pilota, el Camp Nou brami i reclami un gol seu. Xuta! Tira! Marca! Ja saben, digui'n-ho com vulguin, però animi'n al davanter de l'Inter a marcar.

Només així aconseguirem que es quedi a zero.

4 comentaris:

Mixkin ha dit...

Jo ja l'he començat a animar. La ranaixença del Gaúcho farà la resta. Desastabilització a tot drap...

Per cert, 30M€ + Eto'o = Ibrahimovic?

http://ronyamortis.blogspot.com/2009/06/mercato.html

Encara vas fer curt per 20 quilos!

Mixkin ha dit...

Hàstia! Avui sembla que tinc un problema de vocals febles:

Volia dir "renaixença" i "desestabilització"

Apologize

Senyor Merdevalista ha dit...

O que algú li cridi negre. "¡¡¡Negro, ha dicho negro!!! ¡Me voy!".

Josep ha dit...

Ara toca el Madrit. Aplaudirem a algú?