Veïnetes 2009

Benvinguts tots aquelles parelles de les vecinitas de FHM que busqueu a google el nom de les vostres exnòvies, per saber què en diuen d'elles. Heu caigut en el blog indicat. L'any passat ja vaig rebre consell de part d'alguns dels qui ara se'n penedeixen que les seves amigues amb dret a fregament fessin públiques les seves (des)gràcies. Estaré encantat de rebre comentaris sobre la manca de sensibilitat o tacte. Però penseu, mentre vosaltres les defenseu com paladins de la xarxa digital, on estan elles? Amb qui? Hi ha una càmera a la vora?

I feta aquesta advertència de benvinguda, iniciem la rigurosíssima selecció de Veïnetes 2009, que aquest any ha estat força complicada pel nivell de jessiquisme dominant, la qual cosa uniformitzava massa a les cent candidates. Però algunes n'hem trobat...

María Salvador aka Nohay Demitalla

María, filla meva. Tots entenem que la teva passió per Spiderman et faci posar com el trepamurs davant del teu nòvio. Podem arribar a comprendre que giris la cara per que te la veiem, tot i que t'he de dir que no calia. Valorem que et maquillis per a l'ocassió com ho faria una pin-up (després d'emborratxar-la a base de rom en un garatge amb quinze motoristes dels Àngels de l'Infern més).
El que no ens acaba d'encaixar... bé, el que no t'acaba d'encaixar, és aquesta roba interior sis talles més petita. Si al Intimissimi no tenien la mida del model que volies, haver-ne comprat un altre. Aquesta és de les que provoca trombosis (a les teves venes i a les nostres retines). Si t'apreta una mica més et secciona el cul en transversal com un bull blanc de la garrotxa.

Eliana Hurtado aka La chica de la cruz roja (o blanca)

He mirat més fotos seves a la web, per saber si va buidar el Menkes o es va conformar amb aquesta roba d'infermera/monja/missionera dels xinos de sota de casa. Afortunadament, aquesta és a l'única on surt vestida de bat-porno-nun. A la resta ensenya els mugrons i el pitram i es col·loca en posicions d'alt contingut sexual. Tantmateix, és en aquesta foto on està més afavorida, perquè és a l'única en que no té cara d'home.
Gran detall el dvd sobre el televisor Philips de tub i la base d'unes prestatgeries on intueixo que guarda: "Vida sexual a los sesenta" "Gran Enciclopedia Larousse (Tomo Gar-Jub)" i quatre volums de la revista "Selecciones".

Erica Rubio aka Women in jail

Una tia tan dura com la Erica només pot sortir d'un ambient carcelari del Missouri dels anys 50. Aquí en ensenya que les dutxes de la presó no són tal com les veiem a les pel·lícules, i que malgrat la ronya de les juntures encara es pot distingir el dibuix de les senefes. Amb la mateixa ronya, l'Erica ha aconseguit tatuar-se els braços i les mans. El que no ha aconseguit és que el punxó de tatuar li deixi un pentinat com Déu mana. La foto va ser presa mentre l'Erica demanava a un celador que li enganxés la calcomanía del bollycao amb la inscripció "Toy Rebelde".

Rosa Cid Montilla aka La enchufada

Ignorant el Molt Honorable cognom d'aquesta mossa, ens trobem davant d'una autèntica mestra del simbolisme. Ni un festival d'esquizofrènics masons podrien arribar a imaginar tanta metàfora junta en una sola imatge.
El problema rau a l'hora de desencriptar-la. Per què amaga la mà esquerra darrera de l'esquena? Què vol dir l'uniforme apretadet que s'ha fet amb el tapete de la taula de casa de l'àvia? A què es deu que tingui un pit més gran que l'altre? I quina relació tindria amb una paret empaperada de pell de zebra?
I, potser, el més inquietant: Per què està aquesta noia desendollada? Si trobéssim el cable i li passés corrent, arribaria a semblar intel·ligent o, almenys, viva?

María Olaya García aka Young Belén Esteban

Belén envia a FHM una fotografía seva de quan era jove. Ajaguda davant d'un moble vestust, sense preocupar-se pel greix facial o per les arrels del tint, Belén era tant innocent com el teleñeco que van matar per fer l'estora sobre la que reposa.
Belén encara tenia nas en aquesta fotografia, i es pintava els llavis del mateix color que la tira de la roba interior. A dia d'avui, per pintar-se els llavis és de coneixement popular que Belén mossega les artèries de nens petits que troba perduts davant de casa.

Carolina del Castillo aka Nokia Girl

-Hola, ¿Cómo te llamas?
-Carolina.
-¿Te invito a algo?
-No.
-¿Qué son esas gomas que llevas en los brazos?
-En mi barrio las llevan todos los tíos. La jeringuilla no me la pongo que me da cosa.
-Claro. ¿Te puedo hacer una foto con el móvil?
-¿Para qué la quieres?
-Es para colgarla en la paret del bar, con la de los demás clientes.
-Vale, pero que no corra por internet ni nada, eh.

Vanesa León aka La cinéfila

Imma de Gran Hermano va ser la gran sortida de l'armari a nivell espanyol de l'espècie "Garrulacas titanluquensis". La simpàtica Vanesa segueix la via oberta per la cèlebre concursant del reality i ens ofereix una de les estampes més entranyables que podem trobar entre les veïnetes. El resultat, la suma de peli porno barata, més maquillatge de Cadena Los Tigres i costumisme de Fernando León de Aranoa (el pizzero té un contracte de merda i pateix pel seu futur laboral).
Tant sols un consell per a la Vanesa: aquests taconasos ratllaran tot el parquet. Si a més, com m'imagino fent un ràpid perfil psicològic teu, tens un matalàs d'aigua, pensa que el nano ha de continuar repartint pizzes i anant xop pot agafar una pulmonia amb la moto.

Lasma Stase aka Lady Autovía

Fins on arriba el concepte de Veïneta? Vull dir: viu al costat de casa, és veïna. Si treballa a l'autovia de prop de casa, també?
La Lasma és el màxim exemple que l'amor no coneix fronteres. Ni la sífilis ni les gonorrees. A sobre d'un bloc de formigó, amb un paisatge dur de fons (aquell mur fet de canyes, la intuïció d'un terra plagat de condons usats), la Lasma lluita diàriament (i d'aquí els pantalons mimetitzats) per a conseguir un món millor on tothom pugui tenir cinc minuts de felicitat a canvi d'un grapat d'euros, a ella li puguin tornar el passaport els kosovars que li van prendre i algú li lubriqui les botes per poder treure-se-les després de sis mesos amb les cames incrustades dins.
M'hagués agradat veure la cadira de la Coca-Cola on passa tantes i tantes hores esperant el futur. O un camioner, qui arribi primer.

Vanesa Pulido aka Rush to Lib

El típic error d'adreça. Amb la implantació massiva del correu electrònic, la correspondència tradicional ha passat a ser un residu que ens costa d'emprar. Així s'explica que la bona de la Vanesa, una noia que aquest estiu ho ha passat molt malament amb l'onada de calor, enviés per error la seva fotografia a la revista que ens ocupa. El seu objectiu era aparèixer a la secció de contactes del Lib, on milers d'homes amb la cara tapada per una fogonada del flash del mòvil es fan fotografies al mirall del lavabo ensenyant el cigronet entre matolls peluts.
Vanesa busca parella. No ens n'hauríem de riure.
A ningú li agrada passar calor.

Gloria Kennedy aka Otra Kennedy maldita

Mort Ted Kennedy, el darrer membre d'aquesta saga maleïda ara es fa dir Glòria tot i que en John John de petit li deia Billy Ray.
Billy Ray té sang irlandesa i veu cultivada per la Guinness, però als seus magnífics cinquanta set anys ha format un grup coral, The Kennediets, on versiona música Motown amb cançons com "Stop! In the name of Lee Harvey", "Where Did our Kissinger Go" o "Nowhere to cum".

Soraya Peñalver aka Pilar Rubio's Döppelganger

A Soraya tothom li diu que s'assembla a Pilar Rubio. Te pareces a Pilar Rubio, li diuen. I ella, clar, s'anima.
Soraya ha construit un petit zulo a casa seva, darrera dels fogons de la cuina, de no més de metre i mig per dos metres. Ha calculat que Pilar Rubio hi cabrà perfectament el temps que l'hagi de tenir retinguda. El que calgui. Si han de ser dies, seran dies. Si han de ser anys, doncs anys. Ella hauria de ser Pilar Rubio. S'ho mereix. Tothom li diu pel carrer. Fins i tot una vegada va participar en una peli porno que es venia com el video más loco de Pilar Rubio. I allò que li van fer no li va agradar. I ara vol que la Pilar sàpiga que sent ella, essent l'altra. No ho serà mai més.
Aquest és el primer pas. Aparèixer a l'FHM.
Ja té llestes les cordes i el sac, ja ha llogat una furgoneta.
La Soraya no serà una simple veïneta, però això només ho sap ella. Ella, la nova Pilar Rubio.

Microesfot i el phostoshop étnic.

Per arribar millor al client potencial de Microsoft de cada país, l'empresa de Bill Gates demostra un gran domini del photoshop i s'amotlla a les característiques pròpies de la població de cada estat.

EEUU

Aquí hi veiem una escena feliç: tres empresaris guaitant un power point que els indica que tot va bé i l'empresa no farà fallida. Blanca, negre i asiàtic (aquest últim beu aigua, perquè no sigui dit que l'alegria ve de factors exògens).

POLÒNIA

Polònia és un país ple d'asiàtics i noies blanques, però han substituit subtilment el Lluís Bassat negre per un senyor pentinat de gomina i contractura cervical. Hom diria que aquest home condueix molt i amb el braç fora de la finestreta, per el moreno taxista de les mans.

ESPANYA

No calen gaires comentaris. La foto de Microsoft parla per si sola.

Ressopó a les Begues, d'Albert Serra

Després de l'enorme éxit de taquilla (tot i que ell en diu guixeta i li posa un cadenat quan surt de la dutxa) de la seva versió de Watchmen, el visionari director català Albert Serra aposta per construir un altre remake d'un blockbuster de hollywood (un masia-basté, com li agrada rebatejar-lo).

L'escollida en aquest cas ha estat Resacón en Las Vegas, una comèdia esbojarrada de la qual creu que no s'ha tret tot el suc. Per a la seva adaptació, canviarà el registre humorístic pel de drama rural en tres actes, i l'adjectiu d'"esbojarrada" pel d'"esquifida".

Serafí (Jordi Boixaderas) és l'hereu d'un mas que ha de contraure matrimoni amb la pubilla de Can Gitadors, l'Agustina (Margarida Minguillón).

Per això, el seu millor amic en Julià (Ramon Madaula), professor d'institut i enginyer astrofísic els caps de setmana, li prepara un comiat de solter a la bonica població de Begues. Concretament a la whiskerya Caballo Blanco.
Amb ell, el noble però apocat Evarist (Joan Pera) i en Ramonet (Óscar Nebreda), a qui encara li dura el globus pels fongs que va llepar durant el Canet Rock.

En Ramonet ha portat unes pastilletes pel parkinson de sa mare que faran que cap dels quatre amics se'n recordi de res del que van fer durant el ressopó de solter. És més, en Serafí desapareix i els tres mosqueters del Baix Llobregat iniciaran una recerca que els durà a viure les aventures més apàtiques de la seva vida.

Pescaran carpes amb toxines junt a rumanesos i kosovars al pantà de Foix, descobriran que en Julià s'ha casat amb una prostituta que va trobar a l'autovia de Castelldefels, la Svetlana (Emma Vilarasau), i toparan amb Don Basilio (Paco Morán) un mafiós a qui van robar la ràdio blaupunk del cotxe després d'estavellar-lo a les portes del monestir budista del parc natural del Garraf. Tot això, amb el nadó que en Ramonet s'ha trobat a la porta de la vicaria quan ha vist com el pàrroc sortia amb un bidó de benzina i un mistó cridant: "He vist el dimoni i és del madrit".

Albert Serra redefineix el cinema català i, per què no dir-ho, el cinema en general. En unes declaracions (exclusives per al blu-ray de Ressopó a les Begues), diu que les seves referències són els dvds pirates que els negres del seu poble li tiren a la cara quan arriba la policia local.

Sense cap mena de dubte, Albert Serra és la gran promesa del cinema, l'únic director capaç d'eclipsar James Cameron i de qui ja es rumoreja a Ain't it cool que està preparant la seva pròpia versió d'Avatar protagonitzada per Zlatan Ibrahimovic. A sota, una de les imatges que s'han filtrat de la preproducció.

Sincretisme audiovisual

Un dels barems més usats per avaluar el nivell cultural d'una societat es troba en els comentaris a peu de notícia dels diaris on-line. Aquests acostumen a girar al voltant de cinc temes principals:

• Xarneguisme i variants.
• Independentisme i socialisme.
• La policia com a mal endèmic.
• Insults.
• Comentaris eliminats pel moderador.

Però hi ha altres fonts d'on examinar el nivell de coneixements de la població respecte el món que l'envolta.

Els comentaris del Youtube, per exemple.

Contemplin la captura de pantalla que obre aquest post. Es correspon a un segment de la pel·lícula La Pasión de Cristo, que algú s'ha molestat en capturar i pujar a bocins a la xarxa. Del no res, com s'inicien les discussions més bèsties, les acusacions creuades han començat a aparèixer. I amb elles, la visió del món i la cultura a través de nous filtres que ignoràvem.

Llegeixin el darrer dels comentaris, firmat per un tal tosolu:

los odio malditoss!! judios mataron ami dios y todo por la mierda de alá que no existe el que quiera pelea por eso ba!! soy de tepito malditos!!! judios me cago en alá regresen ami dios porquerias

Això és sincretisme pur. La barreja de totes les cultures i religions per formar un credo únic. El conflicte israelo-palestí queda completament desacreditat després d'aquesta revelació del mestre tosolu, de tepito malditos. Jueus adorant a Alà esperant convertir-se al Deu de tosolu.

Però hi ha més, com la lliçó de geografia i de revisionisme històric a càrrec d'una tal Rosyviz:

yo creo que por eso en todos esos paises como jerusalen y sus alrededores les va como les va por lo que le hicieron a Diosito ademas de los judios por que fueron ellos quienes no lo defendieron como el hijo de Dios y yo creo que por eso sufrieron lo de Hitler y fueron tan perseguidos y sobajados que dolor ver estas imagenes pensar que lo sufrio Dios por nuestra salvacion me da escalofrio por que somos unos ingratos ojala que no haya sido tal cual aparece en esta pelicula

Diosito

Clar que també hi ha el que va per lliure i està disposat a ser un nou Mesies, com yeshuadin, que utilitza la caixa de comentaris com una secció de contactes religioso-bondage:

quien quisiera azotarme como en en la pelicula para sentir en carne propia lo que cristo sintio en los azotes

I finalment, un missatge esclaridor sobre els fenòmens migratoris al llarg dels darrers dos mil anys, que uneixen la palestina del segle I amb l'Europa del XXI d'una forma esfereïdora. El visionari es fa dir Metallicaecko, i sentència d'aquesta manera:

malditos rumanos
zi eztubiera hay lez quemaria las pelotas

Dubtes raonables

Home o dona?

Semenya

Chapman

Guti

I de regal, el de video de la cançó Heatwave (noti's la velada referència a les sufocants temperatures que estem patint aquest estiu), interpretada per Semenya and The Vandellas:

La burbruja inmobiliaria

Ha nascut un nou blog, de la mà de Lady Moriarty.

La burBruja inmobiliaria

Sentin-se com a casa (una casa per entrar a viure-hi, ideal parelles, orientació Tarragona).

3

La magnífica primera imatge que surt a google si cerques Ronya Mortis. Amb això queda tot dit.

Ronya Mortis ha fet tres anys aquesta setmana. Va néixer en ple agost, quan moren tots els blogs, arran d'una conversa amb el senyor Brillant. De fet, els primers passos d'aquest blog seguien l'esqueix de l'enyorat L'odi empordanès no caduca.

De fet, havia intentat crear alguns anys abans sense éxit perquè no me'n sortia amb el disseny de la pàgina. Es deia El Zombie Alegre i tenia un sol post (en anglès, crec recordar) sobre la meva experiència vital amb Eric Moussambani. Crec que deu haver desaparegut, perquè no el trobo en cap cercador.

L'únic meme que he fet, el de les samarretes.

Però deixem-nos de remembrances i anem al tall: el rànquing de coses que la gent vol llegir d'aquest puestu!

Les persones més buscades

1. carmen alcayde

Sí, tots pensem en com de bona és presentant.

La number one en la llista dels més buscats. No ens enganyem, tots voldríem que Carmen Alcayde fos una pornostar. Té el cos i les habilitats. Segur que també té la possibilitat. Quins extranys designis impedeixen que dugui a terme la seva veritable vocació? que la impulsa a seguir fent programes vestida?

Durant molt temps, Fernanda Moruno de Castellbisbal va estar en primera posició de visites. Avui la seva estrella sembla caiguda, però segueix en els nostres cors.

2. manuel torreiglesias

Un altre de la collita del 2007, que pel que es veu va ser l'any més prolífic del blog. Lamentablement només vaig dedicar-li un post ple de videos de l'APM que van petar-se a la setmana següent. El post ha quedat camacurt i tristoi, però segueix tenint un inexplicable éxit de públic. Ara seria carn de facebook.

Un blog per a totes les sensibilitats.

3. dertycia

Un mite. Però només per comparar-lo amb Pluto, de las colinas tienen ojos. Era la darrera esperança per guanyar una lliga que l'equip va meréixer perdre.

Artistes convidats de primera categoria. Ara, vés a saber de quin tipus de categoria.

4. la toia jackson

Té collons que la germana de l'extraterrestre finat es digui Latoya però tothom entri buscant La Toia. A qui es trobaran? A Giovanni Dossantos, el bluf més gran del club blaugrana des de Ciric i Babangida.

5. joan espin

Un altre de la primera época. Un impacte cranial de primera. Està en aquesta llista perquè surt a l'Arucitys, i els noms es corresponen a les cerques dels darrers mesos. Vaig fer una descripció bastant malèvola d'ell en el seu moment, i més tard em vaig acollonir i vaig matisar-la. Tot i així, segueix sense caure'm bé.


6. lise charmel

Sóc de la religió Lisecharmelista del Próxim Advent. Les divinitats les col·loquem en marquesines d'autobusos a finals de primavera. Beneïdes siguin!



7. jordi hurtado

Com que Jordi Hurtado ja presentava concursos a la tele quan el big bang, és normal que aparegui en aquesta llista, ni que sigui per acumulació.

8. sonia arenas

Només hi ha una referència a aquesta cosa en tota la historia del blog, i només de forma tangencial. Això sí, s'ha de reconéixer que tinc bon gust seleccionant fotografies.

El primer fotomuntatge. Encara m'agrada.

9. casper van dien

Un altre dels primers posts, una crítica psicotrònica de les que feia al principi, aquesta sobre Dràcula 3000. Crec que va ser la primera vegada en que vaig veure en què s'havia de convertir el Ronya Mortis.

El futbol, sempre present. Bé, en el cas de Guddy no molt.

10. ana obregon

El dia que vaig tunejar l'anita com un zombie no era capaç de veure que amb el temps ella acabaria superant-me en despropòsits estètics.

La frase més recurrent

Melanie Olivares fumando

Des que vaig escriure la ressenya de l'obra de teatre de cap d'any, no ha passat dia en que algun internauta nicotinofílic no hagi entrat al Ronya buscant l'actriu amb una cigarreta entre els llavis.
Un misteri que, certament, no entenc.

Salva a la Pantoja, salva al mundo. El muntatge és meu, però les il·lustracions emprades no. Tot i així, em consta que va circular un mail amb la foto.

La curiositat

"Josep Cuní" gay

Que no sigui això.

El que més em crida l'atenció és la necessitat de recalcar amb les cometes que es tracta de "Josep Cuní". No sigui cas que topi amb la pàgina de Manel Cuní, un gay de la Cofradia de Sant Josep, per exemple.

La pàgina més vista

Renegada

Tres anys després, el post més vist (que no llegit) és de la primera setmana vida del blog. Una entrevista en que Celia Blanco es quedava a gust parlant de les maldats del món del porno i destapant-se com a literata. Si bé és trist que tres anys després cap altre post no hagi tingut més visites, la pregunta és: qué ha fet Celia Blanco després d'allò?
Val. Sé la resposta, però no hi havia càmeres per enregistrar-ho. Què ha fet públicament?

La literatura, omnipresent.

En aquest temps, hi ha hagut de tot: crítiques de cinema, de teatre, de llibres, tonteries, videos estúpids, reflexions lingüístiques, moments seriosos... Alguns dels meus favorits, tot i que em quedo curt:

L'inversemblant carisma de Nicolauet Gàbia.
Manual d'ús de grolleria
Els hereus, de Pep Anton Gómez
Wolff Parkinson White

En recordeu algun? Hi ha res que volgueu rescatar de la memòria? Algun post menyspreable que mereixi ser exhumat? Com hi vau arribar?

Gràcies a tots vostès per seguir alimentant l'ego de l'autor d'aquest blog!

2001, basat en fets reals

Caixera de Media Markt, vint-i-pocs. El preu de l'etiqueta i el de la caixa no quadren. Es mira la pel·lícula com si acabés de sortir dels vuitanta i no hagués vist mai un DVD. Agafa el telèfon i truca a video.

-Hola. Tengo aquí una peli que marca 7,90 en la etiqueta y 5,49 en la caja.
[...]
-Sí...
[...]
-Mira, es dos mil -l'etiqueta no permet veure l'1 final-...
-Dos mil uno -reblo.
-Dos mil uno.
[...]
-No, no -diu-. No es el código, que es el título.
[...]
Sento com m'apunyalen amb un ganivet de serra.
-Sí, qué corto, ¿verdad? -continua amb el seu cinefòrum.
[...]
-Una odisea... -una altra vegada la maleïda etiqueta.
-...en el espacio -finalitzo.
-Vale. Vale. Sí. Ok. Son 5,49.
-Coneixes la peli, no? -pregunto, desagnant-me.
-No. ¿Es famosa?
-Una mica. L'has de veure.
-Vale. Ya la alquilaré.

Jarl 9000!

Gràbia: el comodí de la indecissió

Com sigui que vivim en un món d’assertivitat i etiquetes, no hem de dubtar d’allò que ens agrada i el que no ens agrada. Tot és blanc o negre, tigres o leones, Israel o palestina, Nikon o Canon, vida intel·ligent o Loquillo.
Però la veritat és que vivim en un món de constant canvi que fa que no tinguem molt clares les nostres inclinacions.
Què passa si confessem que ens agrada certa pel·lícula i poc després es converteix en socialment abominable? I aquell duet humorístic que ens fa partir la caixa i fa que la gent s’aturi pel carrer i ens assenyali amb el dit a càmera lenta? I si odiem una novel·la que tothom llegeix al metro?
Arriba un moment en que no sabem a què atenir-nos, i desconeixem si el fet cultural que se’ns col·loca davant nostre ens atrau o no. Si ens fa gràcia o ens fa ràbia.
Ara hi ha la solució.

El fenomen grabiós.

Mostrem-ho amb alguns exemples:



-Has sentit el la la la de Bob Sinclair?
-Sí.
-Què en penses?
-Em fa molta gràbia. És entranyable i ahostiable alhora.



-He baixat Outlander de l’emule.
-I què tal?
-És grabiosa. Mola que hi hagi vikings i aliens, però està feta amb el cul.


-Escolta, és la darrera cançó de Nena Daconte.
-Quina gràbia, no?
-Només li has de veure la cara de pa de quilo.



-Has llegit la columna de la Hachmi al Periódico?
-Sí.
-I?
-Seria grabiós escoltar un duet d’ella amb Loquillo.
-Sí, just abans de la setena trompeta i l’aparició del Leviathan.