dijous, de desembre 31, 2009

Ens fem grans

Fa dies que tinc al cap un post, però cada cop que m'assec davant de l'ordinador se m'oblida.

dijous, de desembre 24, 2009

Breu carta a l'Odisfera (per desitjar-los un Bon Nadal)

Benvolguts lectors i blogaires,
en els darrers temps he notat com l'agrior s'ha apoderat de les seves paraules. D'uns mesos ençà que no faig més que llegir crítiques i escrits que acumulen molta rancúnia.

El meu consell és el següent:
Està bé despotricar, però resulta molt més efectiu si de tant en tant aporten una idea constructiva. La visió del món absolutament derrotista només fa que isolar-los i, a la llarga, acaba cansant. A ningú li agrada viure amb un derrotista. Sí, hi ha seguidors de l'Atletico de Madrid, però són un cas clínic. L'Odisfera és l'equivalent a les àvies que viuen soles envoltades de gats.

De veritat, surtin al carrer, respirin l'aire contaminat que ens envolta i intentin trobar res que els agradi.
No els demano que siguin optimistes ni que es passin al bonrotllisme. Déu me'n guardi. Facin alguna cosa. No es limitin a ser uns mers observadors amargats. Arrisquin. Caguin-la. Siguin criticats per altres odisfèrics. Del contrari, s'acabaran odiant a vostès mateixos.

I l'endogàmia iracunda és molt avorrida.


Que tinguin un bon Nadal,
Doc Moriarty

divendres, de desembre 18, 2009

dilluns, de desembre 14, 2009

Infected, de Scott Sigler


Després de l'estupenda Odio de David Moody, tenia pendent de lectura Infected.
No n'acabava d'estar segur, perquè li havia fet un parell d'ullades i m'havia fet la impressió que tenia un estil bastant best-seller. Però volia donar-li una oportunitat.

Infected narra tres històries que s'entrecreuen: la de dos investigadors bioquímics, la d'un agent de la CIA a punt de jubilar-se i la d'un tarat violent que incuba uns triangles estranys sota la pell que influeixen en la seva voluntat. Aquests triangles, una espècie de nanorobots que tornen bojos a aquells a qui tenen d'hostes, són el motor argumental.

Val.

No he acabat la novel·la.

La trama dels investigadors és avorrida. La de l'agent de la CIA, està mil vegades llegida (i redunda en clixés). La del protagonista agressiu... per aquí sí que ja no passo.

Fins on he arribat, que és més o menys la meitat de la novel·la, la història es basa en el procés de colonització del cos del personatge principal per part dels triangles. Un reguitzell d'escenes gore, amb abundant descripció de vísceres i processos clínics, sang, budells, pus, vòmits, úlceres i herpes.

M'agrada el gore. Però em fa mandra perdre el temps amb una novel·la on només hi ha sang i fetge perquè sí, sense que la història avanci gens ni mica en dues-centes pàgines.

Lady Moriarty em va preguntar: què tal, la novel·la? Per què l'has deixada?
Vaig explicar-li això mateix que acabo d'escriure.

-És infecta, doncs -va ser la seva resposta.

Encertadíssima, com sempre en ella.




PS. Pel que es veu es una trilogia. No compteu amb mi per comentar els altres dos que queden.