dissabte, de gener 16, 2010

Across the Universe (and the pocket of Paul McCartney)


Excessivament llarga col·lecció de postaletes amb l'excusa de fer un musical amb versions de les cançons dels Beatles. Bàsicament, un reguitzell de videoclips protagonitzats sempre per la mateixa gent, amb més o menys encerts i una estètica molt propera a la publicitat de telefonia mòbil.

L'argument està bastant trillat, ple de topicasos dels seixanta (flower power, vietnam, uns gramets de Forrest Gump aquí i allà) i el ritme és força irregular. La part central, en la que els personatges (i els guionistes) s'abandonen a l'LSD (i que inclou cameos com el de Bono fent de predicador hippie flipat que canta I am the Walrus) en una festa campestre que sembla dissenyada pels Comediants., és tan llarga com innecessària.



A destacar la presència bellíssima d'Evan Rachel Wood i la motivadora interpretació de Jim Sturgess (que és l'únic en tota la pel·lícula que actua cantant, s'ho creu i se'n surt).

Això sí, quan en el tram final les cançons tenen el nivell de Hey Jude, Revolution o All you need is love, (i tens un director de fotografia que la toca) per poc que t'hi esforcis surten peces brillants i emotives que acaben deixant un bon sabor de boca.



De totes formes, em segueixo quedant amb Moulin Rouge.

4 comentaris:

Senyor Merdevalista ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Senyor Merdevalista ha dit...

Bono predicant...? Noooooo...!
Així doncs, no la recomana?

rusfuse ha dit...

jo vaig picar pel tema Beatles però la veritat és que no s'hi van matar gaire amb la història. L'aparició del Bono em va deixar gelada per un moment, aquest home té el do d'aparèixer a tot arreu i sense avisar (i justament amb I am the Walrus...)

Roi ha dit...

La part de Bono és completament infumable, no calia. 100% d'acord amb el teu review