divendres, de gener 29, 2010

Xocolata desfeta (i deconstruïda), de Joan-Lluís Lluís


Potser l'adjectiu més fàcil per definir Xocolata desfeta és deliciós.

Però Joan-Lluís Lluís no ha triat el camí més fàcil a l'hora d'afrontar aquesta darrera obra seva, així que deliciós em sembla massa trillat.

Xocolata desfeta parteix d'un microrelat, tant breu com críptic, que l'autor repetirà 123 vegades de 123 formes diferents.

Joan-Lluís Lluís juga amb la llengua, la doblega i la porta al límit, en un experiment que comença descol·locant (sobretot en l'apartat de les permutacions de lletres o paraules) i va enganxant a mida que crea artificis notables a còpia d'exprèmer tots els recursos possibles sobre una base a priori tant fràgil com el text de partida.

Xocolata desfeta atrapa (pregunteu-li a l'insecte que va quedar-hi premsat a la pàgina 56 de la meva edició) i esdevé una sorpresa pàgina rere pàgina, una inesgotable font d'enveja pel talent i la capacitat expansiva de la llengüa amb que l'autor ha encarat aquest repte.

Per això em sembla que dir deliciós és massa fàcil.

Segur que hi ha 123 maneres millors d'epitetar-la...

2 comentaris:

Victur ha dit...

Insectes agermanats per la literatura, http://niudelagarsa.tumblr.com/post/231850973

deomises ha dit...

M'hi acabo d'enganxar!

Em dic: "Una nova manera i el deixo..." I segueixo endavant. I això que ja se sap com acaba cada 'capítol'!!

Quin llibre més recomanable. Feia mesos que anava darrere d'ell i no me'n penedeixo.

d.