dissabte, de març 13, 2010

Immortals infeliços

Fa uns mesos, el cineasta Oriol Paulo (recordeu aquest nom) em va recomanar The man from Earth.
Era un telefilm modest en que un grapat d'amics es reunien una cabana al bosc. L'amfitrió, John Oldman, els havia de confessar el seu secret més íntim.
A poc que hagueu llegit el títol del post i el cognom del protagonista, haureu endevinat per on van els trets.

A Carta a la Reina d'Anglaterra, Vicenç Pagès Jordà es posa en la pell de John Smith, un home engarjolat en una presó britànica, que envia una missiva a la monarca per explicar-li els motius que l'han dut fins aquest indret. O més aviat el motiu. La immortalitat, again.

The man from Earth està escrit per Jerome Bixby, una de les ments darrere de Twilight Zone. I es nota. Basada en diàleg gairebé teatrals (un escenari únic en que els personatges es mouen de la ironia a l'estupor, passen per la credulitat i fan port en el despit), John Oldman explica una història que comença a l'alba dels temps. Un home que no sap quan va néixer perquè només té records a partir del moment en que els simis comencen a adquirir-ne. Que ha passat mil·lenis vagarejant per continents que han canviat de fesonomia.

Carta (que vaig comprar per tres motius: la portada, la temàtica i Vicenç Pagès Jordà, no necessàriament en aquest ordre) és la història de Joan Ferrer, un noi de l'Edat Mitjana que fa un pacte amb el Diable a canvi de la immortalitat i la riquesa. El seu també és un camí incert, perquè no té meta. I tot i que més curt que el de John Oldman, potser més intensament desesperat.


Oldman sempre hi ha estat, per tant ha asimilat la seva condició d'immortalitat. No ha conegut res més. Smith/Ferrer, en canvi, troba a faltar la seva mortalitat.


El primer busca companyia, malgrat que sap que no la pot tenir. El segon busca morir.

M'agrada com el mateix tema pot ser enfocat de forma similar (unes experiències en primera persona) i té punts coincidents (tots dos, en algun moment, coneixen o són personatges històrics famosos), però a la fi parlen de coses diferents.

The man from Earth és una pel·lícula sobre la solitud i la fe. L'home sempre està sol, per molt que s'envolti de gent. I una de les maneres de combatre aquesta solitud és refugiant-se en un ens superior, ja sigui Déu, la ciència o el que pertoqui. És la resposta que ens ha d'alleujar el tràngol de, a la fi, estar només amb nosaltres mateixos a l'hora de morir (ergo de viure).

Carta és una novel·la (o un relat llarg) sobre la mort. Sobre com és de necessari morir per donar significat a la vida. El protagonista va coneixent gent al llarg de la seva vida, però hi ha un moment que se'n cansa. O, més ben dit, els enveja. Els enveja la mort. Té una immortalitat que se li fa feixuga, longeva, avorrida. Està desmotivat per tot perquè l'única motivació que existeix realment és viure plenament abans de morir. I ell no morirà. A més, al contrari que l'Oldman (a qui la Història ha donat saviesa), Smith/Ferrer és un pobre xaval de l'Edat mitjana, i ho serà per sempre. No és més llest per viure més. Sembla, fins i tot, que estigui desaprofitant el seu do.


Però una dels punts més fascinants en tots dos relats és la subjectivitat la història (en majúscules i minúscules). En tots dos casos la narració se'ns presenta versemblant. Acceptem el supòsit. Oldman i Smith/Ferrer són immortals. O almenys això és el que diuen. Perquè en ambues obres, es podria donar el cas que sengles protagonistes fossin uns grans mentiders. I que ens expliquessin el que volem sentir. Oldman per dur a terme una broma pedant i macabra a fi de presumir de coneixements científico-històrics; Smith/Ferrer per salvar-se de la pena de cadena perpetua a que està confinat.

Un altre dia, quan pertoqui, parlarem de Richard Alpert.



PS. De Pagès Jordà m'ha agradat reconéixer-li dues constants: l'ús d'un joc com a motor dels personatges (el Whist, els escacs) i la idealització d'icones femenines (la Blondie, la Greta Garbo).

4 comentaris:

moontseta ha dit...

El llibre no m'he le llegit, tot i que me n'has fet venir ganes i he d'afegir que jo sòc (digue'm per culpa del que treballo) de les que trien els llibres pel disseny de la portada i aquesta de la Carta és brutal! ^_^

Divadelro ha dit...

Vamos a por ese libro, que tiene buena pinta.
La pelicula, brutal. Sin mas.

Roger ha dit...

Vaig a per la peli the man from earth. PInta bonissima

Josep ha dit...

Vostè hauria de fer un programa de llibres, cine, teatre i videojocs. Ho dic seriosament.