diumenge, de maig 02, 2010

La dinàmica Moore-Ibrahimovic

Cada cop que veig una pel·lícula de Bond amb Roger Moore fent d'agent 007, m'adono que són una mica pitjors.

No reivindico a Connery com el millor Bond de la història (Dr. No és una rucada tropical i la sobrevalorada Goldfinger té més de comèdia que d'acció), entengueu-me.

En realitat, la saga Bond m'ha fet més gràcia que una altra cosa, amb tots els seus altibaixos, però és plena de pel·lícules mediocres que no s'aguantarien si no fossin per la imatge de marca de l'agent al servei secret de Sa Majestat. En aquest sentit, no és tant diferent de Star Trek. O sí, perquè aquelles no se salven ni per la mítica de la sèrie.

Ara bé, per una sèrie de casualitats, he vist en pocs temps Panorama para matar i Moonraker. Feia molts anys que no les veia (també he tornat a veure Alta Tensión, però és prescindible per parlar d'aquest post... i per a tot).



Jo puc entendre que a Ian Fleming volgués Moore per al seu Bond. Quan feia El Santo (la sèrie) era un paio amb carisma i sornegueria capaç de desarmar un bar ple d'espies amb un somriure. A més, el theme principal que l'acompanyava sempre funcionava, la qual cosa feia preveure que el theme de John Barry per a Bond li encaixaria a la perfecció.

Però per problemes contractuals Moore va arribar tard. Ja amb pinta de turista britànic per Marbella. Pantalons de cintura alta, camisa per dins. Repentinat de colònia.

Les pelis de Roger Moore ho tenien tot per a ser grans Bonds. Dolents fabulosos (Spectras, Blofelds i demés) dels que ja no se'n troben. Gadgets de Q cada cop més elaborats. Actorassos (Christopher Walken o Christopher Lee, per exemple) i personatges com el de Grace Jones.

Però aquesta escora de Moore cap a l'humor de traç gruixut les converteix en un tonteria.

Roger Moore és l'Zlatan Ibrahimovic de les pel·lícules de 007. Frena el joc, no entén el sistema de l'equip i no és el davanter centre que se'ns havia promès. Fa algun gol, però no encaixa. 

Crec que va ser un error fitxar Roger Moore. Com va ser un error intentar recuperar a Connery (Nunca digas nunca jamás) ja massa gran.

Moore té molts defensors, em consta. Sovint ens ceguem perquè un actor va fer una bona sèrie o una bona peli, i ja creiem que pot ser un crack a tot arreu. Però hi ha vegades que un bon actor no necessàriament ha de funcionar en un bon equip.

I les pel·lis de Bond amb Moore són una autèntica ximpleria. Amb bones cançons, sí, però ximpleria.

7 comentaris:

Josep ha dit...

M'encanta el símil. Encertadíssim.

Remitjó ha dit...

Em sume a l'opinió del Josep i, a més, em pregunte: és Timothy Dalton a James Bond el que Thierry Henry al Barça?

Pansete ha dit...

Timothy Dalton és un gran James Bond, sobretot a "Licencia para matar". I sense el treball d'en Dalton, Craig no hauria reinventat el personatge com ho ha fet -tot i que si "Casino Royale" és una passada, "Cuanto Sol Hace" és una pífia-.
Per mi, "La espia que me amó" és la millor de l'era Moore. I "Panorama para matar" té un guió genial, escenes d'acció interessentíssimes -això sí, on no hi ha cap preocupació per que el doble d'en Moore se sembli en res a Moore- i un Walken desbarrat que està de puta mare.

Pansete ha dit...

Sí, ja sé que el post era una comparativa amb l'Ibra però és que ja fa temps que d'aquest senyor no en parlo quan estic sobri.

Mike Tracking ha dit...

Doncs jo sempre he pensat que Roger Moore, era el millor James Bond. Potser perquè les pelis a nivell d'argumentació i trama sempre m'han semblat les millors.

Tot i això curiosament la meva peli preferida de James Bond sempre ha estat "només es viu dues vegades" de Connery.

A tot i això, Ibra, és un paquet, com tots els fitxatges de Guardiola. Com s'ho fan els clubs per vendre'ns sempre autèntics totxos, que paguem a preu d'or? El cas ibra, no és l'únic.

SM ha dit...

Jo em vaig estrenar en la saga Bond amb el Moore (com molts dels presents), i això em pesa. El prefereixo a la majoria dels altres per motius segurament sentimentals.

Anthony S. ha dit...

Coincideixo amb el que diu, però la recuperació del Connery no va ser tal, sino un intent d'una productora americana per, no recordo a través de quina esquerda contractual, fer un James Bond sense els anglesos. Hi ha moltes coses que no van poder fer servir i aixó tampoc va contribuir a glorificar el retorn d'en Sean.