dilluns, de juliol 26, 2010

En llamas, de Suzanne Collins



Pànem, el continent dividit en 13 districtes sotmès als designis del Capitoli.

Els Jocs de la Fam, l'espectacle anual televisat per recordar tots els habitants que no hi ha lluita possible contra el Poder.

Katniss Everdeen, la caçadora que va canviar el Jocs per sempre més.

En llamas n'és la segona part. Un cop llegida, no puc esperar per començar-ne la tercera.
Igual que en la primera novel·la, l'inici de la història és potser el punt més dèbil. El fet que el triangle amoròs porti el pes dels primers capítols sembla una concessió al públic adolescent majoritàriament femení, un llast derivat del fenomen Crepúsculo. Afortunadament, ni és massa empalagòs ni resulta sobrer, perquè Suzanne Collins es dedica a deixar-nos entreveure informació sobre el que ha passat a Pànem desprès dels darrers Jocs de la Fam. Hi ha un moment de la novel·la, coincidint amb la visita de Katniss al Districte 8, en que el triangle amoròs sembla relegat pel que serà el nus principal de la trama: la Revolució.



En llamas evoluciona de forma natural en el plantejament de la sèrie, fins a convertir-se en una novel·la superior a l'antecessora. Però com? és possible? Sí: En llamas fa olor de rebel·lió, d'història bigger than life, de Llibertat i lluita. Si Los juegos del Hambre ens parlaven de la supervivència, En llamas ho fa sobre el sacrifici. La història (i la importància) de Katniss creix. Passa de ser la protagonista d'una novel·la d'aventures a carregar el pes d'una batalla épica. I ho fa de la mà d'un talent literari com és el de Suzanne Collins, que sap imprimir força, energia, ritme i, el més important, emoció a cada una de les pàgines d'En llamas.


La novel·la es llegeix amb la carn de gallina i un nus a la gola. Quan creus que saps per on tirarà, fa un gir de cent-vuitanta graus i t'enganxa a contrapeu. I desitges més, molt més, i no pots esperar a Sinsajo, la tercera part de la trilogia.


Sense voler desvetllar gaire res de la història (per als qui teniu la sort de no haver-la començat encara), hi ha dos moments que van seguits i que m'han fet caure rendit als peus de Suzanne Collins:
El primer és prova d'habilitat de la Katniss  davant els Vigilants, on els demostra el que sap fer. Acollonant.
El segon és Cinna vestint la Katniss per a l'entrevista la nit abans del Vasallatge dels vint-i-cinc, que resumeix tot l'esperit de la novel·la.

Llegiu-la.

1 comentari:

Sonix ha dit...

Había leído buenas críticas de Los Juegos del Hambre, pero había olvidado buscarlo por ahí. Lo intentaré de nuevo, a ver si puedo leerlo y me engancho a la saga, como tú. ;D
Se nota que me has vendido los libros completamente, jaja.
¡Un saludo!