dilluns, de juliol 19, 2010

Fer-s'ho venir bé.


Hi ha qui es dedica a anar a remolc. A aprofitar-se de l'èxit aliè per, com unes rèmores, treurent el màxim profit amb el mínim esforç.
Hi ha la productora aquella, The Asylum, que va estrenar als videoclubs I am Omega el mateix any que Will Smith protagonitzava Soy Leyenda. Protagonitzada per Mark Dacascos, poca broma. Si hi esteu interessats, ara estrenen Titanic 2, que promet força.






El cas és que avui, mirant llibres per la Bertrand, m'he topat amb el que deu ser un dels casos més sagnants de patillarisme literari.
Avatares, de Matt D. Ivansky, no té res a veure amb la pel·lícula de Cameron. Sembla ser que va de la lluita entre dues races alienígenes (una d'elles de color blau), tot plegat ruixadet amb un bon raig de filosofia new age.

Llegiu aquest fragment de la contraportada:

En Avatares, en el principio de los tiempos intenta de forma novelada transmitir algunos de los conceptos recogidos en sus estudios, nociones que el autor considera de gran valor para el buscador espiritual de este nuevo milenio.

La mateixa meta que Chuck Norris. Penseu-lo un segon.

Suposo que, algú de l'editorial, en adonar-se que el tenia entre mans era, com a mínim, poc comercial, va decidir: 


  • Entaforar-li el títol Avatares amb la mateixa font tipogràfica que la de la pel·lícula.
  • Ficar-hi un planeta, de fons.
  • Fer aparèixer un homínid pintat de blau.

No em queda més remei que felicitar-los i desitjar-los que segueixin en aquesta línia. I als nois de The Asylum, demanar-los que en comprin tots els drets per fer-ne les versions cinematogràfiques. 





4 comentaris:

Josep ha dit...

Quan Rey León era un èxit, vaig veure que venien un dvd d'El rey Leon, i que sortejaven un viatge a EuroDisney. El logo de Disney de la promoció d'Eurodisney era molt gran, i realment et podies confondre fàcilment.

Remitjó ha dit...

La creació intel·lectual és una selva!

Fins i tot la merda més gran té el seu plagi...

SM ha dit...

El plagi, la millor forma d'admiració. Ara, aquests admiren amb tanta intensitat que algun jutge hauria de dictar una ordre d'allunyament...

Mike Tracking ha dit...

El més trist de tot plegat, és que fins i tot algun editor cau en aquesta vil idea del plagi-per-aproximament. I segur que mentrestant bons llibres o almenys llibres genuïns es queden allà en un calaix. Una llàstima.

Almenys la gent normal ho detecta i no cau a la trama.

Per cert, soc l'únic que li fa ràbia que a la bertrand o tinguin llibres o més llibres en català? (perquè en tenen una minoria)