diumenge, d’agost 29, 2010

Preqüela de Predators


La senyora Predator prepara l'estofat de carn d'actor secundari. El senyor Predator n'ensuma la flaire des del carrer, en arribar a casa.
-Hola, vida -diu la senyora Predator-. Com t'ha anat al despatx?
-El de sempre. El fill de xenomorf del meu jefe m'ha fet repetir tres vegades el puto informe perquè diu que no encaixa amb les directrius de l'empresa.
-No t'hi capfiquis, que ara arriba demà ja és dissabte.
-Sí, noia, sí. Quin descans.
-A més, si finalment l'ascendeixen a la central, l'acabaràs perdent de vista.
El senyor Predator fica un dit dins la casola i se'l du a la boca.
-Deliciós.
-No tastis el menjar abans d'hora! -el recrimina ella.
-Vaig a posar la tele, a veure què fan.
El senyor Predator mira el seu programa d'esports favorit. Desprès sopen. Es renta les dents i els ullals i es recull les rastes en un monyo per preparar-se per anar a dormir. Però abans, el matrimoni s'asseu al sofà i xerren una estona.
-Cariño -diu el senyor Predator-. Aquest cap de setmana he quedat amb els col·legues per anar de cacera.
-No, vida, no. Aquest cap de setmana ve la meva mare.
-Aquest? No era el que ve?
-No, vida. Ja t'ho vaig dir, el dilluns. Ve expressament des de lluny per veure'ns. Ja saps que des de que va morir el pare que està molt sola.
-Però la cacera és aquest cap de setmana! És quan arriben els humans. I jo ja he quedat amb els amics per anar a depredar-los!
-Doncs ho hauràs d'anul·lar.
-No puc anul·lar-ho. És un cop a l'any. És el dia que més espero. 
Ella fa morros. Ell rebla:
-Saps la pasta que m'hi deixo, al club? Saps la quantitat de diners que costa l'abonament mensual per transportar persones des de la Terra per a caçar-les? És un cop a l'any i no penso renunciar-hi!
-Tu sabràs.
-Que no, cariño, que no. La setmana que ve podem anar a visitar ta mare, però aquesta jo me'n vaig al planeta de caça.
-Això és molt egoista per part teva.
-Egoista? Egoista? No em facis parlar.
-Què vols dir? -ella s'incorpora. Fa batre la mandíbula, sons guturals.
-Saps que jo volia aquella nau espacial. Saps que havia estalviat per a comprar-me-la. No sóc jo qui s'ho va gastar tot en una casa d'apostes.
-D'això fa deu anys!
-I què? -ell s'emprenya.
-Ja ho vam parlar!
-Clar. Allò ja està arreglat. La nena volia apostar a les carreres de Tatooine i va perdre. I jo em vaig quedar sense nau. Que havia d'anar cada dia a la feina amb un transbordador col·lectiu. Que era la riota de tothom. Que per culpa d'això no em van ascendir!
-O sigui que és culpa meva que tu siguis un fracassat.
-Això és el que penses? Que sóc un fracassat? Això és el que t'ha dit ta mare, oi?
-Ja em va avisar abans de casar-nos: aquest no arribarà mai enlloc. I ara veig que tenia raó. Fracassat.
-Ah, sí, eh, nena? Aquí et quedes amb ta mare i les teves putes ambicions, que jo me'n vaig de cacera.
I el senyor Predator prem un botó de la consola que du a l'avantbraç. S'activa el sistema de camuflatge. I desapareix.
L'endemà, ofuscat, no pararà de donar-li voltes a la discussió amb la seva dona. Fa temps que no estan bé. Hi ha una predator jove a l'oficina amb qui coqueteja, i amb qui acaba de decidir que pensa embolicar-se. Però això serà dilluns, que ara està al bell mig del planeta de cacera i s'ha de concentrar per matar humans.
I mentre està pensant, capficat, arriba Adrien Brody i el mata.

3 comentaris:

Remitjó ha dit...

Genial! (crec que és la primera vegada que faig servir aquesta paraula i ara em sona estrany... bé la deixe)

Pons ha dit...

La dura vida del Predator, no els hi tinc pas cap enveja.
Per cert me'n alegro molt d'això de l'Adrien Brody.

MR. MULA ha dit...

Quina por! Estar tranquil·lament a casa amb les teves coses i que entri Adrien Brody.