La senyora Predator prepara l'estofat de carn d'actor secundari. El senyor Predator n'ensuma la flaire des del carrer, en arribar a casa.
-Hola, vida -diu la senyora Predator-. Com t'ha anat al despatx?
-El de sempre. El fill de xenomorf del meu jefe m'ha fet repetir tres vegades el puto informe perquè diu que no encaixa amb les directrius de l'empresa.
-No t'hi capfiquis, que ara arriba demà ja és dissabte.
-Sí, noia, sí. Quin descans.
-A més, si finalment l'ascendeixen a la central, l'acabaràs perdent de vista.
El senyor Predator fica un dit dins la casola i se'l du a la boca.
-Deliciós.
-No tastis el menjar abans d'hora! -el recrimina ella.
-Vaig a posar la tele, a veure què fan.
El senyor Predator mira el seu programa d'esports favorit. Desprès sopen. Es renta les dents i els ullals i es recull les rastes en un monyo per preparar-se per anar a dormir. Però abans, el matrimoni s'asseu al sofà i xerren una estona.
-Cariño -diu el senyor Predator-. Aquest cap de setmana he quedat amb els col·legues per anar de cacera.
-No, vida, no. Aquest cap de setmana ve la meva mare.
-Aquest? No era el que ve?
-No, vida. Ja t'ho vaig dir, el dilluns. Ve expressament des de lluny per veure'ns. Ja saps que des de que va morir el pare que està molt sola.
-Però la cacera és aquest cap de setmana! És quan arriben els humans. I jo ja he quedat amb els amics per anar a depredar-los!
-Doncs ho hauràs d'anul·lar.
-No puc anul·lar-ho. És un cop a l'any. És el dia que més espero.
Ella fa morros. Ell rebla:
-Saps la pasta que m'hi deixo, al club? Saps la quantitat de diners que costa l'abonament mensual per transportar persones des de la Terra per a caçar-les? És un cop a l'any i no penso renunciar-hi!
-Tu sabràs.
-Que no, cariño, que no. La setmana que ve podem anar a visitar ta mare, però aquesta jo me'n vaig al planeta de caça.
-Això és molt egoista per part teva.
-Egoista? Egoista? No em facis parlar.
-Què vols dir? -ella s'incorpora. Fa batre la mandíbula, sons guturals.
-Saps que jo volia aquella nau espacial. Saps que havia estalviat per a comprar-me-la. No sóc jo qui s'ho va gastar tot en una casa d'apostes.
-D'això fa deu anys!
-I què? -ell s'emprenya.
-Ja ho vam parlar!
-Clar. Allò ja està arreglat. La nena volia apostar a les carreres de Tatooine i va perdre. I jo em vaig quedar sense nau. Que havia d'anar cada dia a la feina amb un transbordador col·lectiu. Que era la riota de tothom. Que per culpa d'això no em van ascendir!
-O sigui que és culpa meva que tu siguis un fracassat.
-Això és el que penses? Que sóc un fracassat? Això és el que t'ha dit ta mare, oi?
-Ja em va avisar abans de casar-nos: aquest no arribarà mai enlloc. I ara veig que tenia raó. Fracassat.
-Ah, sí, eh, nena? Aquí et quedes amb ta mare i les teves putes ambicions, que jo me'n vaig de cacera.
I el senyor Predator prem un botó de la consola que du a l'avantbraç. S'activa el sistema de camuflatge. I desapareix.
L'endemà, ofuscat, no pararà de donar-li voltes a la discussió amb la seva dona. Fa temps que no estan bé. Hi ha una predator jove a l'oficina amb qui coqueteja, i amb qui acaba de decidir que pensa embolicar-se. Però això serà dilluns, que ara està al bell mig del planeta de cacera i s'ha de concentrar per matar humans.
I mentre està pensant, capficat, arriba Adrien Brody i el mata.
