dimarts, de novembre 23, 2010

Ken Games, de Robledo i Toledano

Mi padre lo llamaba Ken Games.
Era nuestra forma de decir "hacer trampas". Lo sacó de la versión japonesa del "piedra, papel, tijeras", y le gustaba porque decía que en japonés el concepto tenía más que ver con "juegos de manos". 
"Ken" en japonés es "puño", pero también el nombre de mi padre, y su "juego", ése en el que me hizo un experto, siempre fue "mentir".

Mentides, dobles vides, i traïcions són la base d'aquesta trilogia (un volum per a cada personatge) en còmic que beu directament del cinema i de pel·lícules com El buscavidas o La leyenda del indomable.



Tres protagonistes, tres enganys:


Pierre. Matemàtic prometedor i de caràcter bonhomiós. Cap dels seus amics sap que es dedica a la boxa, on aplica els coneixements matemàtics per derrotar els rivals.

Feuille. Aparentment, banquer. En realitat, jugador virtuosíssim de póker. És el millor amic de Pierre i acaba de conéixer la:


Ciseaux. Escriptora vocacional, filòloga, ànima càndida. Assassina professional i molt curosa.

A partir d'aquí, barregem els secrets dels tres personatges i hi incloem capos mafiosos, tafurs, campions de boxa, antics companys d'homicidis, violadors i fantasmes del passat i tindrem com a resultat aquesta història negra negra, que algunes vegades sembla treta de la ment de Tarantino, i d'altres de la capacitat retorçadora de l'hampa de Guy Ritchie. Fins i tot hi ha un personatge que es diu Rosario i que és sospitosament idèntica a Rosario Dawson. 



El guió de José Robledo és molt clàssic i efectiu, i gira un cop i un altre al voltant de la confiança i l'amistat. El dibuix i colors de Marcial Toledano només es poden definir de perfectes. Espectacularitat i realisme en el traç, atmosferes carregades de personalitat a través de la il·luminació i l'ús d'una paleta on predominen verds, els vermells i els blaus.

A més, la narrativa està dissenyada al mil·límetre. Hi ha disposició de les vinyetes en quadrícules quan els dos amics juguen a escacs o distorsions en els plans més dinàmics. L'enquadrament de cada acció sempre és el correcte i l'expressivitat dels personatges està mostrada de forma molt efectiva.



Tres toms sensacionals, dels que m'agradarà rellegir d'aquí poc i continuar descobrint-hi detalls que m'havien passat desaparcebuts.
Si sou lectors habituals de còmics, aquest és un autèntic delit que segur que ja coneixeu. Si, per contra, fa temps que no n'obriu cap, ara és el moment de tornar-hi amb una gran novel·la plena de talent.

Felicitats, José i Marcial: Ken Games és immillorable.

dissabte, de novembre 06, 2010

Águila roja, el Jedi que va aterrar a Espanya

No estructuraré una complexa teoria. No cal.

Águila Roja és un paio amb capa i caputxa, molt destre amb l'espasa, que fa el bé i combat els malvats.
Salta molt i es mou com cap altre humà pot fer-ho.
És un Jedi.
Mireu el seu logo. I mireu el logo de l'Aliança Rebel.No enganya a ningú.
El que no entenc és què hi fa a l'Espanya del Siglo de Oro.
Però m'agradaria veure un destructor imperial aterrant a l'Escorial, oh sí.

dilluns, de novembre 01, 2010

Rage against the Machin


El mash up definitiu: els boleros combatius. 
Rage against the Machin porta l'acudit fins a l'extrem. Però l'extrem no està gaire lluny i es queda en una portada de disc.
Killing in the name of little black angels!