dissabte, gener 22, 2011

Garth Marenghi's Darkplace



Garth Marenghi, l’autor total, va veure com la seva gran obra, una sèrie de televisió revolucionària als anys 80, no veia la llum.
Massa avançada per a la seva época, potser?
Afortunadament vivim en temps de crisi d’idees, i això ha fet que els executius de Chanel 4 hagin decidit desenterrar-la, treure-la del magatzem, i emetre-la per fi.
I no una emissió normal, no. Una edició amb fragments de les entrevistes a Garth Marenghi (creador, guionista, director i protagonista), Dean Learner (productor) i Todd Rivers (actor).
Així, per fi assistim a aquest espectacle de sis episodis de vint minuts de duració, i quedem enlluernats per la capacitat fabuladora de Marenghi.

                           

A mig camí entre les sèries d’hospitals tipus A cor obert, La dimensió desconeguda, MacGyver i Quantum Leap, Garth Marenghi’s Darkplace és la sèrie definitiva. 




Rick Dagless (Marenghi) és doctor a l’hospital Darkplace, sota les ordres de Thorton Reed (Leaner) i sempre escortat per un altre gran metge, Lucien Sanchez (Rivers). El dia que la bellíssima doctora Liz Asher (Madeleine Wool) arriba per a incorporar-se en plantilla, un antic amic de Dick obre les portes de l’infern en una habitació de Darkplace.

A partir d’aleshores, els companys de feina hauran de combatre tots tipus d’estranys successos: morts resucitats com a dimonis, doctores telequinètiques, nadons aberrants d’un sol ull gegant, metamorfosis simiesques o gaiteros sinistres. Sempre comandats per l’astúcia de Dick Dagless (que és Garth Marenghi, recordem-ho). Cada capítol acaba amb una reflexió d’aquest a la teulada de l’hospital sobre la soledat de l’heroi.

Les actuacions són magistrals. Garth Marenghi mereix tots els premis interpretatius que hi hagi (l’Emmy, l’Oscar, el Goya, el Cesar i el SuperMario), amb una épica i una varietat de registres escandalosa. Passa de la comèdia al drama en un obrir i tancar d’ulls, però se’ns mostra sobretot com un heroi d’acció. Potser Dean Leaner no és actor (publicista i productor sí, però no actor) i per això la seva interpretació s’ha de valorar molt més. La contenció, la monocordia, la rigidesa, les mirades a càmera, tot plegat ens transmet versemblança i realitat, que era el propòsit de Marenghi. I no cal dir res de River i Wool, potser els dos sex symbols més calents de la petita pantalla que hagueu vist mai des del menjador de casa.

                                  

La reposició és del 2004, però paga la pena recuperar-la per valorar el talent de Marenghi, i reconèixer en ell el visionari que va ser durant els 80. La sèrie no ha envellit gens ni mica i es veu igual que aleshores. I, a l’inrevés que George Lucas, Marenghi’s no ha volgut tocar un sol fotograma i ha deixat intactes les errades que va cometre en el seu moment (que en va fer, però disculpables), com són: els errors de raccord, l’abús de la càmera lenta, les perruques exagerades, la música distorsionada, la mala il·luminació, els efectes especials deficients, els oblits de guió, els micros per sobre de l’escenari, el cartró pedra, el cotxe de golf per simular un vehicle real, la nul·la continuïtat narrativa, els clixés portats a la màxima expressió, l’acció vulgar, la inversemblança dels diàlegs, els tirotejos gratuïts, els especialistes als quals se’ls veu la cara en primer pla o les escenes repetides. Nimietats per a una obra mestra.



5 comentaris:

Anònim ha dit...

Té vostè tota la raó, Dr. Moriarty. La vaig descobrir fa uns mesos i em sembla mai a la vida havia rigut tant. No tinc paraules per expressar com n'és de bona. Encara millor que "The IT Crowd". Potser fins i tot millor que "Els Joves"?

JRoca_Font ha dit...

L'estètica de tota la sèrie és una passada: cada pla, cada frase, el decorat, les mirades.. tot ens porta a les clàssiques sèries dels 80, dubto que algú que no les hagi viscut capti l'essència de Darkplace. El grup d'actors són molt bons i tot plegat fan de Darkplace una sèrie imprescindible precisament pels amants de les sèries.
Excel·lent apunt Marc.
Salut

Àlber ha dit...

Ostres, estic molt confós. Estàs segur que la sèrie es va rodar als 80? Veig que hi apareix l'actor que fa de 'jefe' a I.T.Crowd (Matt Perry) i té el mateix aspecte que avui en dia... i a la wikipedia tan sols diu que la sèrie es va emetre l'any 2004! Aaarghh!
Treieu-me del dubte aviat o m'agafarà una embòlia.

Àlber ha dit...

Perdó, l'actor es diu Matt Berry, no Perry...

Doc Moriarty ha dit...

La sèrie és del 2004, però imita l'estil dels vuitanta. Amb el post, seguia el joc. ;)