dilluns, de gener 10, 2011

Mujer abrazada a un cuervo, d'Ismael Martínez Biurrún.

Ismael Martínez Biurrun penja una foto al facebook. És la ressenya que Ricard Ruiz Garzón fa de la seva darrera novel·la, Mujer abrazada a un cuervo.


Em sorprenc en veure-m'hi mencionat, junt a Defoe, Camus i Justin Cronin.
A veure, a veure... novel·la de terror, històrica, de ciència-ficció... i la peste negra com una ombra amenaçadora. Això fa bona pinta.
La llegiré.

El diumenge passejo pel Mercat de Sant Antoni i m'aturo a xerrar amb els germans Joan i Pere Vall. La fem petar sobre cinema i llibres i projectes estruncats. Veig una novel·la a la seva parada i no puc resistir d'agafar-la i llegir-ne la contraportada. És un d'aquests best-sellers cientifíco-alarmistes dels setanta sobre la possibilitat d'un rebrot de la peste bubònica  a Nova York.
La Muerte Negra es ven així: "...es una terrible novela de emoción sibre el mayor desastre médico. Y lo más impresionante es que uno cree que realmente podría suceder".
En realitat, el millor de la novel·la és la contraportada: "Una adolescente que regresade una excursión es abordada por un chulo en la bulliciosa estación terinal del autobús. Ella tose en su cara (...) La gran ciudad se convierte en un matadero humano". Perquè la resta és infumable.

Així que començo a llegir la novel·la de Biurrun amb el referent setantero al cap, i em trobo una molt bona sorpresa.

Cruz té un secret: és una noia que pot viatjar al passat. Com a espectadora, com un espectre voyeaur que pot veure i no ser vista. Retorna una i una altra vegada als moments que van desembocar en la separació dels seus pares, un eminent biòleg i una pintora (que ara està emparellada amb un escriptor). Cruz, a més, té un amic raret, Michi, un superdotat intel·lectual sense habilitats socials.
El pare de Cruz li parla de maledicció que persegueix una familia en un poble de Lortia (l'última vila de Navarra afectada per la pesta negra), per la qual tots els hereus des del segle XVII neixen morts i amb bubons i pústules. Anima la Cruz a investigar el fenomen, sobre el terreny, per esbrinar si la pesta bubònica és una bactèria o un virus, i si es pot transmetre de generació en generació. Un descobriment revolucionari, vaja.
Però quan Cruz viatja a Lortia amb Michi, descobreix moltes més coses. 
Se n'adona que els seus salts temporals no necessàriament són invisibles. Que pot interactuar amb el passat.
I qui sap si canviar-lo...

Ismael Martínez Biurrun aconsegueix amb Mujer abrazada a un cuervo el més difícil encara: una barreja de gèneres de forma absolutament fluïda, que basculen del terror (alguns dels viatges a la Lortia medieval) a la ciència-ficció especulatòria (tota la investigació mèdica, al més pur estil Michael Crichton), passant per la tragèdia romàntica (la història del metge francés disfressat de corb i la pubilla de la familia Uztarroz). 
Costa situar-se al principi, com amb qualsevol bona novel·la de viatges temporals, però un cop establertes les bases (el present està narrat en passat, i a la inversa), resulta apassionant recórrer els carrers d'una Lortia delmada per la pesta. Cruz no té un DeLorean, ni la fabulosa maquinària pseudo-steampunk dissenyada per Félix J. Palma, però les regles de Biurrun, l'univers creat per ell, és sòlit i coherent. Cruz viatja a través del dolor, de la tragèdia, i recorrerà dues malediccions familiars en paral·lel, la de la familia Uztarroz i la de la seva pròpia.
L'estil de Biurrun, sovint molt líric, és força visual i et fa entrar de ple en la narració. Et fa ensumar l'horror, sentir-te contagiat per l'epidèmia quan tanques el llibre abans d'anar a dormir.

1 comentari:

SM ha dit...

Pinta bé. La muerte negra s'assembla massa la pel·li Pánico en las calles.