dimecres, de febrer 16, 2011

Killer, de Guillem Clua.

Que Guillem Clua és un dels escriptors teatrals més talentosos del panorama actual ja ho sabíem. No només perquè la seva obra s'estigui representant per mig Europa, ni perquè Marburg, aquella meravella, estigui a punt de donar el salt al cinema de la mà d'Isabel Coixet (silenci incòmode). Clua demostra ser un tot terreny i un abanderat de la nova ficció catalana.

Què vol dir això?

Mirem Killer.

I com Clua reconeix obertament referents tan populars com inexplotats fins a dia d'avui com Dexter o A dos metros bajo tierra.

Però tenir bons referents no és garantia de qualitat. I aquí és on ell fa un pas endavant.

Pau Moira, enterrador tràgicament destinat a conviure amb la mort des del dia del seu naixement és jutjat per 157 homicidis. Al llarg de l'obra, a través de flashbacks, confessions i interrogatoris, coneixerem la seva història.

Killer és un musical diferent, de format breu i d'un sol actor/intèrpret, Xavier Mestres, que porta el pes de l'obra i carrega amb el personatge de Moira. El seu semblant seriós, gris, ajuda a fer-nos proper aquest assassí anònim. La música és del mateix Mestres, molt en la línea del Stephen Sondheim de Sweeney Todd, amb cançons que fan avançar l'argument i un tema principal, el 24.601, força aconseguit.

Si li he de posar un però, és a nivell de gustos personals: el twist argumental que dóna l'obra no m'acaba de fer el pes. Hauria preferit més sang i fetge, més psycho-killer, que no pas l'explicació que se'ns dóna. Però repeteixo que és una qüestió personal.



Els tres músics sobre l'escenari, que també fan de personatges molt puntualment, encaixen a la perfecció en aquesta tragèdia salpebrada d'humor negre.

La direcció i posada en escena de Joan Maria Segura aposta per una forta càrrega audiovisual, amb projeccions darrere de Pau Moira i uns jocs d'ombra i llums que ajuden a separar els temps en que ens està narrada la carrera criminal de l'enterrador.

Així que ja sabeu: Killer, a la Sala Muntaner, o ben aviat de gira per Catalunya. Una bona opció per a un vespre de cap de setmana d'aquesta d'avorriment... mortal.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Lloyd Webber Sweeney Todd?! Sondheim Sondheim Sondheim!!!! :)

Doc Moriarty ha dit...

Lapsus, lapsus, lapsus!
Gràcies per la correcció!
M

Anònim ha dit...

Aixi doncs veig que has convertit el blog en un monotematic conjunt de critiques literaries... una llastima.

-unsubscribe- (click!)