dilluns, de febrer 28, 2011

L'últim dia abans de demà, d'Eduard Márquez.



Colpidora. 

La darrera novel·la d'Eduard Márquez és tan breu com intensa, i et deixa trasbalsat després de la seva lectura. La seva aparent senzilla literària, despullada de tot allò que sigui superflu, utilitzant només les paraules necessàries, com un rellotge no té engranatges sobrers, la transforma en un allau de sentiments que  t'arrosseguen gola avall, fins a la boca de l'estòmac.

El temps es fragmenta en mil records de joventut, de desenganys amorosos, d'iniciació a les drogues, de pares que desapareixen, de perdó, de capellans pedòfils, de pantanos inaugurados i retrobaments, per explicar la història de la pèrdua d'una filla, però també cerca de la pèrdua de la inocència d'una generació. 

Agafeu la butaca més còmoda de casa. Poseu el Horses de Patti Smith i llegiu L'últim dia abans de demà d'un glop. 


Si no ho heu fet ja, us recomano Els jugadors de Whist, que junt amb la novel·la de Márquez formen un mapa sentimental català de les darreres dècades.

2 comentaris:

Pep ha dit...

sí, i s'hi pot afegir la marta rojals

el llibreter ha dit...

Tan intensa que encara no he trobat la manera de parlar-ne. De moment, m'ha servit per comprendre millor les dues novel·les anteriors. Molt recomanable.

Salutacions cordials.