diumenge, de maig 01, 2011

Ultrashow, de Miguel Noguera

La idea d'un home que surt amb pantalons de pijama, sabatilles d'estar per casa i samarreta del Múrcia, i explica coses.

Projecta dibuixos amb un power point. Beu aigua entre el subjecte i el predicat d'una frase. Gesticula, crida i xiuxiueja. Molt fort. Molt intens. 

No fa acudits. Les coses que diu, en principi, no són coses que hagin de fer gràcia. Però aquest home provoca la riallada, la llàgrima i el dolor de mandíbula.

Miguel Noguera sembla descurat, absent, com si no parlés ell, com si fos un ventríloc que s'ha deixat el ninot darrere de les cortines, però que decideix seguir endavant amb la funció. Com un espectacle de teatre negre en què no han apagat els llums.

Idees peregrines: pederastes que desafien l'estadística, carrers amb noms de lògica absurda, portes massa grans, rampes en trens, senyores que queden enganxades en un banc del parc. Steven Seagal com a llavor del crim.

Hi ha altibaixos. Idees que no acaben de quallar i que Noguera es ventila ràpid. Però predominen les bones, les que ens mostren una altra forma d'entendre la realitat, una visió pròpia, diferent i, sobretot, nova.


No havia vist mai a ningú fer el que fa Miguel Noguera.  És possible que en surtin imitadors, però dubto que aconsegueixin fer el que fa ell.
Perquè només hi ha una forma de definir-ho. Miguel Noguera fa el que fa Miguel Noguera.

Si en voleu més, Blackie Books ha recopilat unes 300 idees en l'indispensable Ultraviolencia. L'estic llegint i el gaudeixo com pocs. El paladejo. Lee despacio. L e e  d e s p a c i o. Val molt la pena. L a  p e n a. Així, molt fort, com molt intens.

2 comentaris:

Josep ha dit...

El primer vídeo seu que vaig veure al YouTube em va agradar. D'això ja fa uns dos anys.
Després vaig començar a mirar més vídeos i ja no li vaig trobar la gràcia. Què va passar? No era culpa del Miguel Noguera, sinó meua: jo no havia sabut dosificar-me els ultrashows.

Veig poc els seus vídeos, un cada dos mesos. I ara em torna a fer gràcia.

Recorda el que va dir Paracelsus: "la dosi fa el verí".

FRIKER ha dit...

un dels grans, nomes amb la frase "hola soy Miguel Noguera no?" ja em vaig partir el cul el dia que el vaig vore en directe per primera vegada.