dijous, de juliol 07, 2011

Habladles de batallas, de reyes y elefantes, de Mathias Enard


Una fugida de Miquel Àngel a Constantinopla per satisfer l'encàrrec del soldà Beyazid (i fer empipar el papa Juli II) és el motor d'aquesta petita (i imprescindible) novel·la.

L'anècdota, la construcció d'un pont que uneixi les dues ribes del riu que travessa la ciutat, Àsia amb Europa. Un projecte faraònic on Leonardo Da Vinci va fallar i on el jove i impetuós Miquel Àngel té el repte de superar-lo.


La novel·la, escrita amb cura, preferint l'evocació a la descripció, és sòlida, corpòria. Funciona com una esculptura del mateix Miquel Àngel, a cops de cisell, contundent. Ens fa una magnífica construcció de la personalitat de l'artista a partir de la seva estada en un món que li és estrany, però que l'atrau i el repel·leix amb igual força.

I a partir d'aquí reflexiona sobre l'art, la inspiració i la influència que l'amor (i l'odi) en la creació. Una història sobre el talent i la recerca d'on brolla (del no-res, de l'observació de més talent, de la fascinació...) i la conseqüència última de qualsevol expressió artística: la immortalitat. I de com la destrucció pot venir del mateix indret.

No ho dubteu ni un moment, aquest estiu. Es llegeix en una tarda, però perdura, com la imatge mítica  d'aquestes batalles, reis i elefants.


1 comentari:

Sonix ha dit...

Me apunto la recomendación. Gracias y saludos!