dissabte, de desembre 24, 2011

Uns super triste historia de amor verdadero, de Gary Shteyngart

Demanava per Twitter novel·les que em fessin riure. Porto una temporada dolenta i volia alguna cosa distreta, àgil, fresca i divertida.
Així va aparèixer Una super triste historia de amor verdadero. Hauria d'haver sospitat del "super triste" del títol. Perquè no es precissament divertida.
Tot i així no la vaig poder deixar anar. Malgrat les seves vora de 400 pàgines de nihilisme jueu apocalíptic. 
Una simple historia d'amor entre un home gran (a punt d'arribar als 40 anys i una joveneta que no vol créixer (24), en uns Estats Units en decadència, en guerra amb Venezuela, a punt de ser comprats per la Xina i on tot és quantificable i públic (des dels teus ingressos fins a la follabilitat). Ell, jueu fill d'immigrant russos; ella, coreana amb problemes familiars.
La descripció d'aquest futur (que ens podem trobar demà mateix) és força vívida. La dictadura dels appärati, una espècie d'iPhones que tothom té i pels quals passa tota comunicació humana deixa poc marge a una història d'amor tradicional. Però aquesta acaba florint entre els dos protagonistes. Amb tot el que una història d'amor (veritable) té de bo i de dolent.
I aquí ve la part que més m'ha agradat de la novel·la (una novel·la que pel meu gust s'allarga un pèl massa innecessàriament per causa de les disgressions del protagonista masculí): ella, Eunice Park.
I dic que m'ha agradat per no dir que no la suporto. Se m'ha fet tan viva, amb els seus dubtes, dèries i capritxos que he acabat odiant-la. Com si existís. Que crec que és el millor que es pot dir d'una novel·la. És una filla de puta, l'Eunice. 400 pàgines viscudes amb una cabrona. Això sí que és super trist.



PS. El Gary Stheyngart aquest escriu de putíssima mare, amb un ventall de registres literaris impressionant i un do per a la fluïdessa en la narració malgrat l'ultradetallisme que és envejable.

Més PS. Cal destacar la laboriosa traducció de Ramón de España, adaptant un lèxic riquíssim i ple de neologismes al castellà.



2 comentaris:

pons007 ha dit...

i les suggerències realment divertides què? on son?

Doc Moriarty ha dit...

No hi va haver èxit.