dilluns, d’octubre 31, 2011

Revividos, de Ralph Barby



Nit de Tots Sants.

Voleu lectura terrorífica i directa a la vena? Voleu mites ancestrals, cases encantades, assassins del més enllà, malediccions demoníaques, decapitacions i noies que criden de terror?
Aleshores acosteu-vos a la novíssima i excel·lent col·lecció de Pulp Ficción, publicacions mensuals a 3,50€ en temps de crisi, que reediten les obre de l'autor espanyol Ralph Barby.

Tota una sorpresa, molt agradable (i esgarrifosa), Revividos va al gra, la història no se'n va per les branques: un grup de coneguts reunits en una mansió vienesa decideixen fer un vol nocturn. Una tempesta elèctrica els sorprèn i aterren enmig d'un desert. Aleshores començaran a morir per causes que no desvelaré aquí, però que puc dir que molen. I molen molt.

En la línea de l'Evil Dead de Raimi (però anterior) o de les peli de fantasmes de William Castle, Revividos es llegeix en una tarda i deixa bon regust de cervell durant un temps.

Molt, molt recomanable. Ja tinc ganes de seguir amb la col·lecció.

Bona castanyada!

dilluns, d’octubre 03, 2011

Los Miserables




De vegades no hi ha prou paraules per descriure emocions. De vegades s'ha de recórrer a la música, un pas més enllà, un llenguatge que travessa la pell, els músculs, les vísceres i s'endinsa en l'ànima com un punyal.

De vegades el cor lluita per sortir-se del pit, els llacrimals entren en alerta, l'espinada es glaça i només pots creuar una mirada còmplice amb la teva parella, asseguda a la butaca del costat, tots dos experimentant el mateix, eixamplant la vida, ebris d'un sentiment meravellós.






No us parlaré de Los Miserables. No a aquestes alçades.

Tot el que podria dir seria una pura anècdota. Les portentoses interpretacions de Gerónimo Rauch i Ignasi Vidal (i de la resta del repartiment, sense excepcions), el joc màgic d'il·luminacions, la música corprenedora amb temes mítics (mitiquíssims), l'escenari mutant i es-pec-ta-cu-lar, el ritme imparable de l'obra o la direcció de Víctor Conde. Tot surt a la perfecció. Però no ho faré.





No hi ha paraules. Només música. I la sensació d'haver viscut tota una altra vida en les tres hores que somies un somni.

I l'endemà sortirà el sol.