dilluns, de juny 11, 2012

Hawaii Meteor, de Jair Domínguez



Hi havia moltes ganes de llegir la primera novel·la de Jair Domínguez.
Recordareu el Jesucrist era marica i altres contes, un recull de relats molt influenciat pel seu estil de guió radiofònic.
Però amics, una novel·la és una molt diferent, i Jair va encarar el risc sense perdre ni un gram del seu estil personal.
Recordo que, abans d'una semifinal de Champions, vam parlar per telèfon i em va dir: "Ja porto unes quantes pàgines de la novel·la. És una bogeria. Un grup de terroristes van a Madrid a matar el Rei d'Espanya per declarar la independència unilateral de Catalunya".
Si vols ajuda, ja ho saps, vaig respondre. Sí, sí, em va dir. Però realment no li'n calia cap, d'ajuda. De fet, m'anava informant dels progressos de la novel·la i m'aventurava: hi ha sorpreses. Un dia, em diu: presento la novel·la el mes que ve.

I la novel·la és Hawaii Meteor.

Què és Hawaii Meteor

La novel·la de Jair Domínguez és una destralada en el món de la literatura catalana. Una illa solitària que poc o gens té a veure amb la resta de la producció d'aquest país. És un collage de gèneres i històries, una espècie de remix d'estils alucinògens que et sorprèn a cada pàgina. 

La coherència interna de la novel·la és que no saps què t'espera en el següent capítol. De fet, a partir del primer terç del relat el fil argumental es perd i deambula amunt i avall lligant tot un reguitzell d'històries esbojarrades (on hi trobem el Jair Domínguez més reconeixible). La premisa es transforma en anècdota i preval el no se vayan todavía hay más. Això podria ser un defecte com a novel·la, si no fos per la visible voluntat de l'autor de dinamitar els mecanismes de la seva pròpia història des de dins. Un cop acceptat això, que la sinopsi és només un punt de partida, sols ens queda obrir el sac de les sorpreses i encabir-hi tot el que Jair Domínguez ens va escupint a la cara. Qui ha pres com a referents? Boris Vian, Hunter S. Thompson? Podria ser. Però també es nota una cultura cinematogràfica que impregna d'imatges poderoses tot el text (i de la qual l'inici del primer capítol podria ser ben bé un manifest, amb les descripcions de guió).

Què serà el pròxim que escrigui Jair Domínguez? Ara mateix, resulta imprevisible. I això m'agrada.

Però tampoc em feu gaire cas, vaig llegir la novel·la força abans de Sant Jordi, quan es va publicar, i parlo de memòria, amb la impressionant portada d'Oriol Malet damunt la taula. El que més recordo és que hi surt un psicòpata que es diu Marc Shepherd. 

Inquietant.




PS. He aconseguit escriure aquest post sense dir en aquest moment l'expressió enfant terrible.


4 comentaris:

Jordi. ha dit...

Vaig fer cas a totes les valoracions positives de "Jesucrist era marica" que voltaven per la xarxa i va resultar ser un cagarro descomunal. No penso recaure.

Sonix ha dit...

Había leído algo sobre el libro cuando se publicó, pero no sé por qué, me había olvidado de él hasta ahora.
Pero ya me lo he comprado, a ver si puedo leerlo pronto!
Siento no comentar en catalán, pero es que todavía no me siento segura como para escribir en el idioma.
Adéu!

pons007 ha dit...

però s'enten alguna cosa o que?

por desgracia ha dit...

jair es un crack inimitable :)

como sé que a usted le gustan estas cosas le paso mi nuevo blog para que le pegue un vistazO

http://pordesgracia.blogspot.com.es/