dissabte, de gener 21, 2012

divendres, de gener 20, 2012

La Zona Merda

Ara que els ajuntaments van escurats, després de recaptar per la Zona Blava i la Zona Verda, arriba la Zona Merda. Per una mica més d'una unça de coure l'hora, els pidolaires poden estacionar els seus carrets a les zones habilitades. Atenció, que el coure és la divisa del segle XXI.

dijous, de gener 12, 2012

Els assassinats invisibles



És un tema molt seriós, i no entenc per què els mitjans de comunicació no hi dediquen més minuts. O pàgines. O links. O el que sigui que dediquin a l'actualitat els mitjans de comunicació.

Cada dia, el Dr. Black del Cluedo és assassinat milers de vegades sense que a ningú sembli importar-li.
Vosaltres direu: i les fitxes del parxís què?

Sí, clar, però són fitxes de parxís. No tenen ànima, ni són antropomorfes. Com a molt tenen la forma dels barrufets i són de quatre colors diferents. Quan veus un barrufet groc sembla que tingui hepatitis, pobrissó. Però són bestioles creades en laboratori, com ja ho va demostrar Gargamel en fabricar una barrufeta. No compten.

Però el Dr. Black del Cluedo. Qui fa el dol per ell? L'assassinen sistemàticament i l'únic que ens preocupa són els seus putos convidats. Uns convidats que denoten una gran vida social del Dr. Black, amb una xarxa de relacions d'allò més ampla (militars, metges i prostitutes). Però poc més en sabem d'ell perquè no ens importa. 

Només ens obsessiona el fet de matar-lo una i una altra vegada, com Sísif i el pedrusco. La mort per la mort, l'assassinat per l'assassinat, amb totes les permutacions possibles.

Ens fascina l'arma de la mort, que si un canelobre, una soga o una pistola. Ens atrau el saber l'habitació de la mansió on l'han occit.



Però i ell?

Per què no l'escoltem una mica abans de començar la partida? Per què no ens interessem en els seus gustos, en les seves fòbies, en els seus problemes i il·lusions a la vida? Per què ha de morir sempre ell i no, per exemple, el Coronel Mustard? O Miss Scarlett? 

Segur que si, abans desplegar el taulell del Cluedo paressim uns minuts per xerrar amb el Dr. Black ens estalviaríem molts assassinats. Segur que, fins i tot, guanyaríem un amic.

I el convidaríem a casa (al nostre piset, que no es pot ni comparar amb el seu casalot) a fer unes partides al joc de l'oca. Amb una oca de veritat, clar, perquè aquestes, com els barrufets, tampoc tenen ànima.


PS. La imatge del Doctor Black (a internet no n'hi ha gaires) l'he tret d'aquí: Emma J. Creations 

dimecres, de gener 11, 2012

Fetitxisme musical

Per què, si als noranta Juliette Lewis no m'agradava gens, ara trobo que aquest video té molt morbo?