divendres, de desembre 07, 2012

Trau, de Guillem Albà



75 minuts.
Una estoneta.
Això és el que et demanen Guillem Albà i Blai Rodríguez. Que comparteixis 75 minuts de la teva vida amb ells.
Què són 75 minuts?
Un instant que comença i s'acaba. Que passarà i quedarà en el record.
Segons que s'escolen sense aturar-se.
Però, i si poguéssim congelar el temps? I si fóssim capaços de capturar aquests instants i emmagatzemar-los perquè no s'acabessin mai?

El protagonista de Trau, un vell solitari, taciturn i hipocondríac (magnífic Guillem Albà) viu amb aquesta dèria. No suporta que res s'acabi, i això el fa allunyar-se de tothom i viure tan sols de records encapsulats.



Però quan un nano eixelabrat i rialler (fantàstic Blai Rodríguez) el fa encarar amb la mort, la fi irreversible per excel·lència, el nostre protagonista es veurà sacsejat com no ho havia estat fins ara.

Trau és pura màgia. Una història per a petits i grans, que combina clowns (no és difícil veure-hi una variant del pallasso trist i pallasso alegre, Pierrot i August), amb teatre negre, ombres xinesques, slapstick, poesia i titelles.

Afanyeu-vos. Han prorrogat fins el 16 de desembre del 2012, i paga la pena!