diumenge, de setembre 22, 2013

El santuari interior

Quatre hores després d'endinsar-se en el monestir de Las Mansiones de la Locura, arriba el darrer torn i els investigadors tenen dues oportunitats per aturar l'horror que s'escampa per tot l'edifici.

La Miriam ha aconseguit arribar a la cripta on tenen segrestada la Marie. Si l'allibera,  els investigadors hauran guanyat. Ha arribat sana i amb totes les claus, ajudada de lluny per les habilitats de l'Àlex. Però els sectaris han invocat un Shoggoth que l'atemoreix i li fa caure el medalló que trencarà el conjur que reté a la captiva. La Miriam ha perdut la seva oportunitat.

A l'altra banda de l'edifici, la resta d'investigadors tenen acorralat el Chtonian. Si aconsegueixen matar-lo, s'acabarà el malson. L'Eva, moribunda, pot ferir-lo amb les seves pròpies mans. Però l'únic que va armat és en Jordi, i està atordit, no pot atacar. La cleptomania de la Núria la porta a robar-li la destral. Si li clava amb èxit, el matarà. Si falla, el Chtonian creixerà fins engolir tot el monestir i esclavitzar el poble.
La Núria tira un dau. Ha de treure un 4 o menys.
Tot depèn de la seva tirada.
Els investigadors l'observen esglaiats. La seva vida en aquest dau. 
Agafa impuls amb la destral.
Llença un cop fortíssim.


Un 5.
No li fa ni pessigolles.
Els investigadors es duen les mans a la cara. El rellotge marca l'hora en punt. El Chtonian ara és indestructible.
Tots són morts.
Ho han tingut tan a prop... 



2 comentaris:

Josep ha dit...

Quant de temps sense jugar! Me n'han tornat a vindre ganes.

Joan Tretze ha dit...

Quina bona fila fa amb les figures pintades!